Autèntic!


El Líban, un país molt "autèntic"...

No he tingut massa temps de buscar-la. M’ha vingut gairebé instantàniament quan he volgut posar el títol a l’escrit en resposta al comentari de la M.P. de fa uns dies, on deia que a vegades li feia enveja per viure en un país encara tant… i em demanava que hi posés la paraula. Doncs bé, em permeto posar-hi la paraula autèntic, tot i que n’hi hauria pogut posar d’altres, perquè em sembla que expressa el què sento quan em passejo per aquesta terra.

Autèntic, perquè la gent és libanesa, amb les coses bones i les dolentes. Perquè té la història escampada pels 4 costats en un estat autèntic, tot i que a vegades també lamentable. Perquè la majoria de ciutats i pobles no s’han retocat ni posat el dia (amb les coses positives i les negatives que això implica). Perquè la gent no pretén ser diferent a com són…

I aquesta autenticitat, em sap greu dir-ho, la veig en oposició al què veia quan encara estava allà… Intentaré explicar-me, encara que aquesta vegada em sembla que no ho aconseguiré…

Catalunya sempre ha presumit, amb més o menys motius, de ser més europea que la majoria de veïns. De ser més moderns que ningú. Barcelona, ciutat admirada per molts, ha anat convertint-se en un aparador per vendre’s al turisme, a costa de la vida diària. S’ha combatut l’incivisme des de tots costats, i ara tenim un país ordenadet, arregladet, amb una aparença força digne… Però pel camí em sembla que ens hi hem deixat unes quantes coses, la majoria molt autèntiques. Per a posar un exemple, l’altre dia parlava de les cases de muntanya d’aquí. La majoria no compleixen els mínims de confort que es demanen allà… Dels cotxes es podria dir el mateix en molts casos en relació a la seguretat. I així en tantes altres coses.

Fa uns anys vaig rebre un correu que parlava de la vida als anys 70-80, i de les coses a les que havíem sobreviscut. Doncs aquí la gent encara sobreviu a coses que ara, vistes des d’allà, semblarien totalment inacceptables. Aquí els nens encara juguen amb pistoles o van en motos o s’enfilen als arbres; la gent va sense casc a les motos; pots veure cotxes amb 7 o 8 persones dins; els treballadors de la construcció es passegen per les obres sense cap mena de protecció… Tercermundisme? Potser si. Jo, en tal cas, m’hi sento com a casa en el tercer món.

Aquí la vida, i no canvio de tema, té un valor relatiu. Aquí la gent encara es mor… És una llàstima quan es podia haver evitat, però això no implica regular-ho tot per a evitar que ningú pugui morir-se abans d’hora. Aquí la gent es dedica a viure, amb el què hi ha. I molts, en general els que estan menys influenciats per la cultura occidental actual, se’n surten prou bé, i semblen bastant contents!

Sé que tot això pot sonar a simple nostàlgia pel passat. En aquest cas no es podria dir allò de que cualquier tiempo pasado fue mejor, sino més aviat el contrari!

Advertisements

2 Responses to Autèntic!

  1. Calín Semaan ha dit:

    “Intentaré explicar-me, encara que aquesta vegada em sembla que no ho aconseguiré…”, crec que te’n has sortit prou bé. Bon Nadal a Beirut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: