Tornem al laïcisme i el confessionalisme

dijous, 3-Desembre-2009

El general Michel Aoun i el patriarca cardenal Sfeir

El general Michel Aoun i el patriarca cardenal Sfeir

La notícia d’avui (espero acabar d’escriure abans que sigui demà…) és la reunió entre el general Michel Aoun (líder d’un dels partits cristians, que forma part de l’oposició) i el Patriarca Sfeir. En altres països aquesta reunió seria estranya, i fàcilment es consideraria com una intromissió de l’Església en política. Aquí, tot i que alguns puguin tenir plantejaments similars, per a molts és normal que els líders religiosos tinguin alguna cosa a dir als líders polítics. No es tracta, evidentment, de dictar el què toca i el què no toca fer. Es tracta més aviat de tenir en compte la realitat, és a dir, que per a molts ciutadans, els responsables religiosos (cristians i musulmans) són persones importants.

La reunió entre el general Aoun i el patriarca Sfeir té molta història darrera. Si ens remuntem als inicis dels anys 90, podem trobar-nos com seguidors del general van envair la residència del patriarca. Com tota la història libanesa, saber què va passar exactament i per què depèn de les referències que utilitzis, i en última instància, de la confiança que fas a cada persona. L’incident (greu) va ser utilitzat pels crítics d’Aoun per acusar-lo d’atacar l’autoritat cristiana per la simple raó que no el recolzava en les seves decisions político-militars.

Actualment, Aoun és un dels principals aliats d’Hesbol·là, i per tant un dels Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Difícil d’entendre

dilluns, 26-gener-2009

Fa uns dies la Calín parlava del cas del general Michel Aoun, tot un personatge en els últims anys de la història libanesa. Després d’haver tingut un paper clau com a cap de l’exèrcit (lloc reservat als cristians) durant els últims anys de la guerra civil, durant els enfrontaments entre les Forces Libaneses i l’exèrcit libanès, va decidir oposar-se a la presència militar siriana en un moment en què semblava impossible fer-ho (com es va comprovar, de fet…). Es va haver d’exiliar a França, i va tornar coincidint amb la retirada militar de Síria fa tres anys, en el mateix moment en què Samir Geagea, una de les altres figures cristianes, sortia de la presó.

Fins aquí la biografia reflexa els dubtes i canvis que s’han produït en la majoria de líders libanesos, que han demostrat una capacitat per fer amics i enemics impressionant, i de canviar els uns e¡pels altres encara més impressionant! Però darrerament ha decidit que el camí, la solució pel Líban vindrà de la mà d’Hesbol·là i els seus padrins, Síria i Iran. En general es pot dir que el libanès de base és radicalment fidel al seu Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Respostes pendents

dijous, 18-Desembre-2008


Fa uns quants dies que tinc pendent respondre a comentaris i preguntes que m’heu fet darrerament. No me n’he oblidat, però fins ara no m’ha donat la vida per a gaire més.

La Calín va comentar en relació al viatge del general Michel Aoun a Síria que hi havia anat per negociar l’alliberament de detinguts libanesos durant els anys d’ocupació siriana. En el meu escrit comparava el viatge d’Aoun al que va fer en Carod-Rovira per parlar amb ETA. No dubto de les intencions, sinó de la manera. En temes com aquests les formes són molt importants. No és el mateix negociar a Llegeix la resta d’aquesta entrada »