Jugant amb foc (del passat)

dissabte, 31-gener-2009
La foto és de lèpoca de la noticia, més o menys

La foto és de l'època de la notícia, més o menys

Fa un parell de dies el nostre amic Nasrallah va fer unes declaracions força sorprenents. Acusava a la gent de Forces Libaneses d’estar implicades en la desaparició de 4 diplomàtics iranians. Evidentment, la desaparició, en general, de quatre persones és un fet greu, que demana l’atenció de totes les parts polítiques del país. Si, a més, es tracta de diplomàtics, encara més (suposo). I si són iranians és natural, per dir-ho d’alguna manera, que Hesbol·là vulgui saber què ha passat. El què em sorprèn de tot plegat és que la desaparició dels diplomàtics iranians va ser fa… 27 anys!!

Lògicament, les respostes han estat immediates. I no tant per la preocupació de’n Nasrallah per la sort d’aquesta gent, que mostra la seva part més humana, sinó perquè ho faci precisament ara, després de tant de temps. Com passa sovint en política és difícil saber per què fan les coses els polítics. Sovint la resposta és senzilla. Molt més senzilla del què sembla. Fan el què fan per Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’ordre francès al Líban

dijous, 29-gener-2009
Un policia francès pels carrers de Beirut

Un policia francès pels carrers de Beirut

M’ha costat molt, però aquí teniu la notícia d’avui… Policies francesos han vingut al Líban per ensenyar els seus col·legues a dirigir el trànsit. I aquest matí, mentre caminava pels carrers, m’imaginava el què deurien haver pensat aquests policies acostumats a l’ordre francès veient el caos oriental. Realment es pot pensar que es tracta d’una missió impossible, però tot intent per a fer la circulació més fluïda serà benvingut.

Però la notícia em sembla que necessita ser comentada, encara que sigui breument. El Líban no és, ni de bon tros, homogeni. Ni tan sols Beirut és una Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Difícil d’entendre

dilluns, 26-gener-2009

Fa uns dies la Calín parlava del cas del general Michel Aoun, tot un personatge en els últims anys de la història libanesa. Després d’haver tingut un paper clau com a cap de l’exèrcit (lloc reservat als cristians) durant els últims anys de la guerra civil, durant els enfrontaments entre les Forces Libaneses i l’exèrcit libanès, va decidir oposar-se a la presència militar siriana en un moment en què semblava impossible fer-ho (com es va comprovar, de fet…). Es va haver d’exiliar a França, i va tornar coincidint amb la retirada militar de Síria fa tres anys, en el mateix moment en què Samir Geagea, una de les altres figures cristianes, sortia de la presó.

Fins aquí la biografia reflexa els dubtes i canvis que s’han produït en la majoria de líders libanesos, que han demostrat una capacitat per fer amics i enemics impressionant, i de canviar els uns e¡pels altres encara més impressionant! Però darrerament ha decidit que el camí, la solució pel Líban vindrà de la mà d’Hesbol·là i els seus padrins, Síria i Iran. En general es pot dir que el libanès de base és radicalment fidel al seu Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Un any…

divendres, 23-gener-2009

Primera fotografia que vaig penjar al bloc, fa un any!

Amb les notícies que hi ha hagut durant els darrers dies m’he oblidat de cel·lebrar el primer aniversari del bloc! Avui no puc fer un balanç del temps passat, però per dir-ho ràpid i curt, ha estat una molt bona experiència, que ha servit no només per tenir la família i els amics informats (objectiu inicial) sinó per oferir una font propera a la zona d’on poder rebre una mirada diferent a les notícies que poden arribar allà. Ha servit també per conèixer nova gent. I, de rebot, no perdre l’hàbit d’escriure en català!

Per aquí, el mateix de sempre… o sigui poca cosa. La notícia potser sigui la confirmació que el dia 1 de març començarà el Tribunal Especial que ha de jutjar l’assassinat de l’antic primer ministre Rafic Hariri. Per ara no hi ha acusacions concretes. Ja veurem què porta tot això… També és notícia la trobada d’un (altre) cementiri romà a Byblos, com podeu veure també als mitjans d’allà…

Avui us convido a passejar per les pàgines antigues del bloc… jo ho he fet i m’he trobat coses molt interessants! : )


L’actitud d’Hesbol·là

dimecres, 21-gener-2009
El lider dHesbol·là, Nasrallah

El líder d'Hesbol·là, Nasrallah

Bé, doncs aquí teniu el meu comentari sobre l’actitud d’Hesbol·là, en resposta a la Calín, la M.P. i el Francesc.

Hesbol·là ha tingut una actitud similar a la d’alguns països àrabs, limitant-se a condemnar l’acció d’Israel, sense anar més enllà. Fins aquí la constatació dels fets (i dels no-fets). Però, explicar per què ha fet això i no ha fet altres coses és entrar en el terreny de la política ficció. Per tant, estic disposat a canviar la meva opinió si algú em dóna motius per fer-ho.

Quines opcions tenia Hesbol·là? Des del plantejament solidari es podia esperar que Hesbol·là iniciés alguna acció contra el nord d’Israel per tal de distreure l’exèrcit israelià, tenir-lo ocupat, i permetre a Hamàs millorar la seva posició a Gaza. Era una opció que molts pensàvem força possible, i que finalment (?) no s’ha produït. Els motius que s’han apuntat són de caire polític/o militar. Polític, perquè hi ha Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Balanç final (?)

Dimarts, 20-gener-2009

El port de Sidó, amb el Castell del Mar

El comentari de la Calín m’ha fet pensar en la possibilitat de fer un balanç del què ha deixat l’ofensiva militar israeliana a Gaza (i que poso aquí pel simple fet que, vivint en una zona propera en diferents sentits, pot aportar algun element que costa veure des d’allà…).

El primer que caldria dir és que, per a fer balanç caldria saber què pretenia el govern d’Israel amb aquest atac. La resposta oficial, impedir els atacs des de Gaza amb coets per part de Hamàs i altres grups armats. Però cada analista (per professió o per afició) ofereix versions diferents, i sovint contradictòries. Pretenia guanyar les properes eleccions. Pretenia debilitar Hamàs. Pretenia potenciar Hamàs. Pretenia transmetre un missatge a Obama… Evidentment, si no tenim la resposta a la pregunta és difícil fer balanç. O sigui que ja podem plegar. O no. De fet, es pot fer un balanç a partir de les reaccions que ha provocat. Per exemple, entre la població de Gaza, entre els membres de Hamàs, entre els palestins, els àrabs i en general en l’opinió pública. Evidentment, per fer això cal fer una concessió: generalitzar. Si es té en compte que qualsevol generalització és una modificació (més o menys gran) de la realitat, pot ser útil.

Hamàs ja ha dit que Llegeix la resta d’aquesta entrada »