Més sorpreses

Aquests dies, en els que la feina comença a fer-se notar, he tingut ganes d’escriure sobre temes que no tenen massa res a veure amb els temes habituals d’aquest bloc. Per avui parlaré d’un tema dels que ja han aparegut en altres ocasions, però abans voldria donar la benvinguda a un lector en potència… Ja que no he pogut estar a l’hospital per rebre’l, des d’aquí felicito els pares del Berenguer!

El tema d’avui són d’aquestes coses que passen al Líban i a pocs llocs més. I que a mi, ho reconec, m’encanten. Vaig llegir-ho a l’Orient Le Jour de fa uns dies, una nota breu acompanyada d’una fotografia on es veia el president Sleiman rebent a un grup de cristians i musulmans. El motiu, i aquí ve la sorpresa, era demanar-li que el dia 25 de març fos declarat festa nacional per celebrar l’Anunciació de la Mare de Déu. Per un costat podríem dir, com a mínim, que contrasta amb l’ambient de respecte i llibertat que es respira per allà… on, per altra banda, els exemples de la integració de les diferents cultures abunden pels quatre costats… convertint Espanya en un model del diàleg de les civilitzacions*.

Mentre en altres regions del planeta sembla que les religions han de desaparèixer de qualsevol cosa que afecti a tots els ciutadans de l’Estat, aquí queda clar que, malgrat que hi ha una voluntat de delimitar el paper de cadascú en l’exercici de les pròpies responsabilitats, la religió té alguna cosa a dir en molts dels temes de debat habitual en qualsevol societat.

És interessant pel fet que en contra del què es pot pensar sovint, entre els musulmans (o entre alguns musulmans…) es troba també un devoció vers a la Verge Maria, fins al punt que al santuari de Harissa (d’on és la fotografia d’avui) hi pots trobar autobusos de musulmans iranians i sirians.

* Si, l’última frase cal llegir-la en clau més aviat irònica.