Tret de sortida


Avui tots els partits polítics hauran començat la seva campanya electoral de cara a les eleccions del proper 7 de juny. Aquest any la novetat consisteix en la celebració en un únic dia de les eleccions. Es tracta d’un exercici molt interessant per contemplar les habilitats dels polítics a l’hora d’arribar a acords amb altres formacions polítiques, així com a l’hora de prometre tot tipus de millora.

Explicar el procés electoral libanès no és del tot senzill. La base, com en altres zones, són els partits, però aquí els partits tenen una component molt més personal i menys ideològica. Per tant la gent s’identifica més amb la persona que amb una ideologia concreta. És veritat que la persona sovint va acompanyada d’una manera de pensar i de fer, però no sempre d’una ideologia… Però hi ha diferències en relació al sistema electoral, ja que aquest té en compte la composició de la societat en cada circumscripció electoral. Així, en una regió amb forta presència de xiïtes i maronites es repartiran els escons parlamentaris entre membres d’aquesta comunitat. Això fa que s’arribin a acords curiosos per tal d’assegurar la presència dels grans partits en una majoria de circumscripcions. Però també permet l’existència de partits petits, o independents, que es presenten en una sola circumscripció, confiant en que la proximitat del líder faciliti la possible elecció. El què passa, en altres llocs, a les eleccions locals, aquí també passa a les generals.

Per tot això, la majoria de propostes electorals acaben centrant-se en temes molt concrets i locals, del dia a dia de la regió. Els grans temes queden reduïts a quatre tòpics: la resistència, la independència, la convivència… La conseqüència és una manca de grans projectes pel país, la falta de desenvolupament orgànic, i la manca de debats sobre qüestions que poden influir en tot el país.

Clica per ampliar

Pel què fa als electors (i electores, és clar) es podrien fer tres grans grups, i en això són poc originals: els fidels a l’home i/o partit, els pragmàtics i els desencantats. Els primers tenen el vot preparat des de la infància, i res el pot fer canviar. Els segons intenten adaptar el seu vot a qui pensa que pot fer-ho millor. I el tercer sovint passa de tot el procés electoral. El tercer fa el joc a la prostitució de la democràcia. El segon fa el joc a la prostitució dels polítics. I el primer senzillament no juga… Els electors sols no poden canviar un país. Poden, en els millors dels casos, decidir donar el poder a un partit que pensen que pot fer-ho millor, però sempre seran els partits els que decideixen. No votant quedes fora del sistema, ja que no hi ha la necessitat d’un mínim de participació que fes vàlides les eleccions. Per tant, el canvi ha de venir des dels partits polítics. Però és poca (molt poca!) la gent que està disposada a dedicar temps en un projecte que difícilment veurà assolits els seus objectius tenint en compte, a més, els recursos econòmics que cal dedicar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: