No me’n puc estar!

divendres, 20-febrer-2009

Ahir vaig escriure per acomiadar-me fins al retorn del viatge a Pamplona. Pensava que seria l’últim escrit, però ahir a la nit, durant una passejada pel centre de Beirut, l’espectacle que vaig veure m’impedeix no compartir-lo. Pot servir per veure que la tranquil·litat al Líban, un cop més, té les seves peculiaritats. I és que en els més de 25 anys que vaig viure a Barcelona no recordo haver vist Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Fem una pausa

dijous, 19-febrer-2009

Campus de la Universitat de Navarra

Campus de la Universitat de Navarra

La nit del divendres me’n vaig d’aquí per passar un parell de setmanes allà. No crec que visiti massa el bloc, excepte si hi ha novetats que demanin alguna explicació per part meva, que espero que no sigui el cas. És un viatge que té els seus riscos, ja que viatjo a un país en plena crisis, amb una persecució policial impensable amb els criteris libanesos, i a més, a una ciutat on fa poc hi va haver un atemptat amb cotxe bomba… Trobaré a faltar la tranquil·litat de caminar pels carrers sense haver-me de preocupar per si algú pretén apropiar-se d’alguna cosa meva, de conduir sense haver de fer massa cas als límits de velocitat… En definitiva, que trobaré a faltar els avantatges de viure en un país que toca, en alguns aspectes, els paràmetres propis del tercer món, mentre en d’altres supera, àmpliament, els del primer.

I tornaré al Líban amb el Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Gira el món…

dimecres, 18-febrer-2009

Al Líban, com en altres indrets del món, el canvi de jaqueta és una pràctica força habitual. M’imagino que és més fàcil quan hi ha tanta varietat. Ara sóc amic d’un, després, com que aquest s’ha fet amic d’un altre jo deixo de ser-ne per passar a ser amic d’un tercer… i com, dirien els italians, così via!

La fotografia d’avui pretén il·lustrar una mica el què ha estat la vida política de molts dels personatges claus en la història recent del país. El què en altres llocs no passaria de ser un camió militar (més aviat vell i tronat) aquí és fins i tot un exemple de la història recent. Es tracta d’un model israelià, que durant la guerra les Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Comença la campanya electoral

dilluns, 16-febrer-2009


Amb la commemoració del quart aniversari de la mort de l’antic primer ministre Rafic Hariri com a conseqüència d’un atemptat ha començat la pre-campanya electoral libanesa de cara  les properes eleccions, que s’han de cel·ebrar el mes de juny. Entre els diferents actes que han organitzat els partits que s’hi presenta destaquen el llançament d’una granada contra la seu d’un dels partits, el segrest d’un oficial de la Middel East Airlines i el llançament de pedres contra participants de la manifestació del 14 de febrer (a més de l’assassinat d’un dels assistents…). Com a inici de campanya, no està malament. Ara caldrà veure què passarà a mesura que s’acosti el dia D.

Cadascuna d’aquestes notícies podria ser explicada des de diferents punts de vista, amb diferents enfocaments (és per això que us he posat la fotografia de la porta de la ciutadella de Sant Gil, a Trípoli). Des de l’atemptat de’n Hariri que 4 anys després encara no ha començat el judici, fins el segrest (hauran estat els extraterrestres?) de l’oficial de la MEA (amb perdó…). Aquest últim cas és realment preocupant. Al costat de l’aeroport, just a tocar d’un dels controls Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Ma fi alcohol!!

dijous, 12-febrer-2009

Trípoli. Hi ha alguna cosa torta en aquesta fotografia...!

Aquest és l’escrit que tenia pendent des de fa temps. Podria donar per molt, però cada dia tinc menys temps (perquè cada cop tinc els exàmens més a prop). Per tant, aniré directe al tema. Ma fi alcohol significa que no hi ha alcohol, i és el què m’han dit en un parell d’ocasions quan he demanat una cervesa (el primer cop, a Sidó, afegint un simple és que estem a Sidó, i el segon diumenge passat, a Trípoli). No tenim alcohol és una manera delicada de dir que estàs en un local de musulmans que no venen alcohol.

A mi em sembla perfecte. Però no sé què passaria en altres racons del món… Ja que sovint s’entén que la pràctica religiosa i la fe en general ha de quedar en un àmbit estrictament privat, i fets com el que comento podrien arribar a considerar-se com una discriminació fruit del radicalisme… o la famosa intolerància. A mi em sembla bé que no venguin alcohol si tenen motius per fer-ho, i no em sento discriminat ni em molesta el fet que la seva religió pugui afectar la meva vida. Però em pregunto què passaria si un dia en un restaurant de Barcelona demanes un bon entrecot i et diuen que Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La Trípoli libanesa

Dimarts, 10-febrer-2009

Trípoli... al nord del Líban

La visita a Trípoli va resultar molt més interessant del què em pensava, especialment en la seva part més humana. Tot el centre antic, els diferents mercats, els carrerons… la vida d’una ciutat que ha passat per diferents etapes i que encara ara ha d’acabar de consolidar-se. Un gran caos, una barreja d’estils de vida i de cultures, no tant en l’actualitat sinó estratificades en el temps, tal i com mostren les restes històriques que s’hi poden veure.

La ciutat està presidida per la ciutadella de l’època de les creuades, al costat del riu, amb la ciutat als seus peus. Però la ciutat és molt més que això: esglésies i mesquites que permeten veure diferents estils arquitectònics (i vitals), carrers plens de gent i de comerços de tot tipus. Olors per a tots els gustos que Llegeix la resta d’aquesta entrada »