(després d’escriure el post veig que Hezbollah anuncia que deixa el carrer en mans de l’exèrcit tot i seguir amb la desobediència civil en resposta a l’acció de l’exèrcit de retirar dues decisions del govern… Caldrà veure què passa en les properes hores, però d’entrada, el carrer no ha de deixar-lo en mans de l’exèrcit, sinó de la gent i no entenc què significarà que continuï la desobediència civil… Però si vol dir que torna la calma i la normalitat, benvinguda la desobediència civil…)
Aquests dies, escrivint al blog, he de fer un esforç per evitar les coses a les que m’he acostumat i intentar explicar el què passa tenint en compte la visió que es té des d’occident. No és fàcil, en general, i menys encara en una situació com l’actual.
Si a les notícies es veuen les imatges d’aquests dies, és normal equiparar la situació a una guerra. El problema (i jo no hi havia pensat fins ara) és que la majoria no sabem què és una guerra perquè no n’hem viscuda cap. I per tant ens hem fet una idea determinada, i tot el què sona a guerra ens imaginem que ha de complir aquestes espectatives. Per entendre’ns: en una guerra hi ha bombes i trets, ferits i morts. Però si tothom fos possible víctima dels trets i bombes els morts haurien Llegeix la resta d’aquesta entrada »