La lògica d’Hesbol·là, o les causes d’una guerra

dijous, 8-Mai-2008

(La cosa està tensa potser ja ho heu vist… Per als que en sapigueu… ja podeu resar per aquest país!)

Avui he seguit per primera vegada una conferència de premsa del líder d’Hezbollah, Nasrallah. I després d’escoltar-lo em vénen molts coses al cap. La primera, i la més important, que Hezbollah es basa en una lògica, com a mínim, diferent de la que coneixia fins ara. Com a màxim, absurda. Les reaccions no s’han fet esperar, i ara mateix hi ha incidents a molts llocs…

Intentaré fer un resum del què ha dit, afegint alguna explicació que considero necessària:

1.- Hezbollah té la missió de defendre el Líban de l’enemic (Israel, Estats Units…). A partir d’aquí, tot el què vagi contra les armes, la gent o les infraestructures d’Hezbollah passa a ser un acte de guerra, una traïció, una amenaça… I qualsevol mà que intenti tocar alguna d’aquestes coses “serà tallada”.

2.- Quines coses s’han intentat tocar? El control de l’aeroport (les càmeres que es van trobar fa uns dies que controlaven una de les pistes, i el general responsable del control), la xarxa de comunicacions que té Hezbollah per permetre la resistència i les armes.

3.- Hezbollah no pot quedar-se indiferent davant aquests atacs contra la resistència portats pels seguidors dels EEUU, i ha hagut de sortir al carrer de manera cívica per defensar els seus drets…

4.- No és una guerra, el què anuncia Nasrallah, perquè no pretén utilitzar les armes per a l’interior, però sí que afirma que s’ha entrat en una nova etapa…

5.- Hi ha dues possibilitats: dialogar (com proposava el president del Parlament Berri) o …

Clar, no? Per aquí tots bé ; )


Calma relativa

dijous, 8-Mai-2008

16’00: Ha començat el discurs de’n Nashrallah… i Asrafieh (zona totalment cristiana) arriba el so dels trets dels seus seguidors…

Foto de L'Orient-Le Jour

És difícil comentar la jornada d’ahir. D’entrada perquè cada part diu coses diferents (no només en relació a les responsabilitats, sinó als fets mateixos). El què sembla clar és que Hezbollah ha ensenyat la cara real, i els seu objectiu. Si he de donar un nom al què va passar ahir, diria que és una revolució, o un cop d’estat, o alguna cosa similar: la voluntat de canviar el poder a partir de la força, la intimidació i la por.

Si s’ha acabat? No. Per ara. Si el final està aprop? … Depèn de què s’entengui per final i per aprop! La cosa bona del Líban és que és capaç de Llegeix la resta d’aquesta entrada »