De guerres i política, o per què no s’entén la gent.

dimecres, 30-Abril-2008

Walid JoumblatQuan vivia a Catalunya sovint em semblava que ens passàvem l’estona mirant-nos el melic. Segurament no érem els millors en res, però si els segons en tot… Música? Pau Casals, Montserrat Caballé, Josep Carreras… Pintura? Joan Miró, Salvador Dalí… País? Ho tenim tot, i a poca estona… I no cal dir res dels esports… (i menys avui!)

 

Geagea, Gemayel i HaririAquesta sensació de potència col·lectiva porta, indubtablement, a un pensament de certa superioritat, més o menys reconeguda. A què ve tot això, i quina relació té amb el títol? Doncs molt senzill: aquí, com a molts altres llocs, passa una cosa similar. I les glòries nacionals, que en tot cas haurien de ser motiu d’alegria col·lectiva, passen a ser sovint bandera utilitzada per Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Una ministra, una detenció, un president i uns quants avions…

Dimarts, 29-Abril-2008

Avui tenim de tot. Els diaris van carregats de notícies. N’hi ha de tots colors.

Podríem començar per la que suposo que és la més coneguda per allà: la visita de la ministra de defensa Carmen Chacón a les tropes espanyoles que formen part de la FINUL, i que estan en una franja en el límit amb la frontera amb Israel, per vigilar que no hi hagi problemes i ajudar a l’exèrcit libanès a complir la seva feina.

No sé si allà haurà tingut repercusió o no, però aquí és notícia de portada la detenció per part d’Hezbollah d’un dels membres (francès) d’una delegació de la Internacional Socialista, de visita al país. Per a alguns es tracta gairebé d’un segrest, mentre per altres és la cosa més normal del món que un grup armat retingui a una persona per controlar el seu territori.

Li van preguntar Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Europa vista des d’orient

dilluns, 28-Abril-2008

Fa un parell de dies vaig prometre que quan pogués escriuria sobre la visió dels cristians del Líban sobre Europa, i les migracions que s’estan produint. Es tracta d’un tema delicat. Vagi per davant que no voldria dir res que pogués molestar a ningú, i que algunes de les coses que diré caldria explicar-les amb més calma… En fi, que espero que hi poseu una mica de la vostra part per entendre el què vull dir.

El Líban (ja ho he dit en moltes ocasions) és una barreja de cultures, religions, races, llengües i tot el què volgueu. La coexistència d’aquests diferents grups no sempre comporta convivència, però si que es pot dir que és molt més habitual que en la majoria de països occidentals. Aquí tothom té coneguts de diferents religions i de diferents cultures, malgrat que la situació actual ja no és la que hi havia abans de la guerra civil (els esdeveniments, com en diuen aquí). Ara hi ha més desconfiança, i cadascú s’ha reagrupat en zones on hi ha una concentració més elevada de cada comunitat.

Quan parles amb la gent d’aquí, tots es refereixen a la dificultat d’aquesta convivència, als problemes reals que comporta, i la incertesa de cara el futur. Moltes coses han canviat de l’època anterior a la guerra: ha aparegut el terrorisme a escala internacional, la situació a Israel s’ha anat tensant, els problemes econòmics han continuat provocant moviments de població… No és el mateix. Per a molta gent d’aquí la Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Un post diferent

diumenge, 27-Abril-2008

Fa quatre dies (és un dir) celebràvem sant Jordi. Avui celebrem la Mare de Déu de Montserrat. I ahir pensava en la relació entre la Moreneta i els catalans escampats pel món. El motiu? Senzill: el record del meu avi (un d’ells) que cada cop que sentia el Virolai es posava a plorar. I ara, des d’aquí, entenc millor aquella reacció quan escoltava el cant dedicat a la Verge. Formava part d’una generació que va haver de patir bastant, sovint lluny del lloc que els va veure néixer i, sent de Manresa, la referència a Montserrat despertava profunds sentiments religiosos, patriòtics…

Jo prefereixo no fer la prova, però em sembla que si escoltés ara el Virolai em posaria també a plorar (que consti que parlo des de la fe, o sigui que no és simplement una qüestió musical!) Per la persona que està fora de la pàtria (encara que s’acomodi al nou país) hi ha coses que no canvien…

Canviant de tema, espero poder penjar aviat la fotografia de la celebració que hi va haver ahir a Calders, un tranquil poble a la vora de Manresa, on hi he passat estones genials durant estius, amb la bicicleta amunt i avall,

I per aquí, què? Doncs Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El Líban profund… i el transport

divendres, 25-Abril-2008

Aquest matí he estat a Douma, al nord del país, a prop de Tannurine, poble situat ja a uns mil metres d’altura. Es tracta d’una regió situada a mitja muntanya, entre els 800 i els 1000 metres passats. Comences amb poca vegetació (o molt poca, per ser sincers, similars a la que es pot veure a Catalunya en zones que es van cremar fa deu o quinze anys, com Montserrat, per exemple).

El viatge ha permès veure alguns detalls que fan pensar en altres temps. Us en poso uns exemples que fan referència als mitjans de transport utilitzats per aquelles terres, però Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Necessitem idees… i accions!

dijous, 24-Abril-2008

 Després de Sant Jordi, podem seguir parlant una mica de cultura (encara que només sigui per una vegada). Voldria parlar-vos de la feina que s’està fent amb joves libanesos per tal d’ampliar una mica els horitzons i potenciar les ganes de col·laborar en la millora de la situació del país.

Un dels principals problemes al Líban (conseqüència d’altres problemes anteriors) és l’emigració. Moltes de les persones que poden escollir entre quedar-se o anar-se’n escullen marxar per buscar possibilitats més segures. Per exemple, dels que surten a la foto, n’hi ha 4 Llegeix la resta d’aquesta entrada »