No sé quantes vegades he intentat escriure alguna cosa avui. Però cada cop que ho he intentat se m’han passat les ganes de dir res. Ara, abans de deixar-ho per inútil, mentre penso què dir avui, sonen les campanes d’alguna de les moltes esglésies que hi ha a Ashrafieh. Toquen a morts. I m’agrada. M’agrada el so de les campanes quan toquen a morts. Un sol toc, repetit, amb una separació àmplia entre cada toc. Una nota trista, que quan ja l’has oblidat es pateix.
Em sembla encertat el so que acompanya a aquest moment. Estic pensant, evidentment, en la gent que està morint a Gaza. Als civils innocents, i als potser no tant innocents. No. Per sort no em toca a mi jutjar a la gent, ni els vius ni els morts. És una tasca difícil, i per això prefereixo Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Publicat per ferrancanet 
Coses de Beirut 