Genial!


Fira a Sidó

Ahir, tal i com us vaig avançar, vaig estar a Tir i a Sidó (em sembla que Saida ho deixaré de dir, tot i que m’agrada més, perquè el terme correcte és Sidó…), acompanyat d’un portuguès i un italià. I vaig disfrutar d’allò més! Per tot plegat: pels llocs, que ja coneixia, per l’ambient, per la gent, i pel què vàrem poder veure. Això és el què m’agrada de viure a fora: conèixer racons, parlar amb la gent, i topar-te amb joies arquitectòniques perdudes enmig de la ciutat, en comptes d’anar seguint la guia i perdre’t l’autèntica vida…

A l’àlbum (Tyr i Saida; Sur i Saida…) que he penjat hi podreu veure altres fotos que segurament aniré utilitzant en altres escrits, perquè em semblen molt il·lustradores. Avui però només vull transmetre la impressió del breu viatge d’ahir.

Viure en un país diferent al propi d’origen t’ofereix possibilitats molt interessants si saps aprofitar-les. Possibilitats de conèixer llocs que has vist en llibres o documentals. Per a mi, sincerament, és el menys enriquidor. Permeteu-me que us posi una comparació adequada al dia: veure el Barça-Madrid al Camp Nou és diferent que veure’l des de casa. Però no pas perquè es vegi millor el partit. Evidentment, la televisió t’ofereix plans que des del camp no pots veure. I té una proximitat que és impossible de tenir en directe. Però el què no pot transmetre la televisió és l’espectacle en tota la seva dimensió; l’ambient, la gent, el soroll…

Tir i Sidó són dues ciutats diferents, dos ambients diferents, però això no es veu a les restes romanes de Tir, ni en el castell dels creuats de Saida… Ni tan sols es veu traient el nas als mercats. Es veu passejant-hi sense pressa, amb calma, mirant i remirant les botigues. Ahir, per exemple, ens vam trobar amb un espectacle genial. Una fira, com les de casa nostra. Però, és clar, no eren com les d’aquí. I si l’haguéssim mirat des de lluny no ho hauríem notat. És passejant-te per allà, enmig de la gentada que s’acumulava en els pocs metres quadrats, que vius la diferència. I comences a notar un no sé què que et fa ser conscient que hi ha alguna cosa especial. No sé si heu vist la pel·lícula dels estels de Kabul… Durant la pel·lícula hi ha moments de molts intensitat quan s’està celebrant la competició d’estels. Pagar-hi per haver-hi estat… Avui estic content perquè el què vaig viure ahir no és fàcil de trobar. La barreja de les atraccions miserables (alguna amb tracció humana!) i l’alegria inmensa dels nanos era indescriptible… i contagiosa, tal i com deia el Paolo. Difícil de trobar en moltes de les fires que hi ha per allà!

Anuncis

One Response to Genial!

  1. Lali ha dit:

    És quan te n’adones que no necessitem gaires coses per ser feliços!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: