Les tropes de la FINUL, al Líban

La base de la FINUL, a Marjayoun

Aquest escrit està dedicat a tots aquells que, amb ocasió de la visita del Rei Juan Carlos als militars espanyols que formen part de la FINUL, busqueu informació sobre el tema. Jo no puc posar-vos (o com a mínim avui no tinc prou temps) per explicar-vos coses de la FINUL. EL què sí que puc fer és posar-vos l’enllaç a les fotografies que hi vaig fer l’any passat, durant la visita que vàrem realitzar amb els nanos del club Alnaïr.

Del rei, simplement dir-vos que ahir ens vàrem creuar pel carrer. Jo estava aturat en un semàfor, mentre esperàvem que passés el grup de cotxes que l’havien recollit a l’aeroport. Va intentar dir-me alguna cosa, però no vaig arribar a entendre el què deia. Llàstima!

Neu, i nit de reis…

Cedres a Ain Zhalta

Ahir vaig fer una altra escapada a la neu. Aquesta vegada, per caminar amb raquetes aprofitant les últimes nevades. El destí, Ain Zhalta, prop de Barouk, zona de drusos, i cristians. Hi havia molta neu, com podeu veure a les fotografies. La veritat és que es tractava més d’una passejada que d’una excursió, i per tant, tot i no arribar al cim, tothom estava content. No sé si té alguna relació amb el dinar o no… però en qualsevol cas, les vistes valien l’esforç. O l’esforç valien les vistes…

Avui tenim nit de reis, per aquí. Sa

Estan bojos aquests romans!

Temple romà de Faraya

L’escrit d’avui m’ha vingut al cap després d’haver escollit la fotografia. Es tracta de les restes d’un temple romà situat gairebé a peu de pista. Suposo que més o menys conscientment és un complement als comentaris del Sergi… però sense massa voluntat de crear polèmica! Suposo, també, que la relació entre la religió i el poder deu tenir alguna cosa a veure amb la fotografia, tot i que, deixeu-me insistir, em sembla que és un cas diferent al de la creu a Faraya… bàsicament perquè els romans eren una força opressora, mentre que els cristians són autòctons al Líban des de fa dos mil anys (gairebé).

En qualsevol cas, sorprèn veure les construccions que hi van deixar. Moltes tenen un

Més neu!

Més neu...

Deixeu-me que aprofiti les fotografies de la neu per publicar una mica més, encara que no hi hagi molta cosa a dir. L’actualitat aquí segueix plena d’informacions sobre l’avió d’Etiòpia: que si ja han trobat l’avió, que encara no, que si està aquí, que allà, que a 1.300 metres de profunditat, que a 1.500… Evidentment, amb aquestes informacions, els rumors es multipliquen (En una setmana ja n’he sentit de tots colors: que si un obús de l’UNIFIL s’ha disparat per error, que si el Mossad…). El què està clar, és que no tot és tan evident com van presentar-ho al començament. I possiblement hi ha alguna cosa que s’està intentant dissimular (o amagar). El què, no ho sé…

Total, que aquí teniu una imatge feta el dimecres passat (avui el panorama ja és menys blanc…): des de Faraya, amb el

Cristians al l’Orient Mitjà

La creu a la muntanya libanesa

L’escapada a Faraya del dimecres em va permetre fer la fotografia que penjo avui. Es tracta d’una creu de grans dimensions (poden ser més de 10 metres) situada en un dels cims de Faraya. La vista des d’aquest punt és impressionant, ja que a la dreta queda tota la costa, i a l’esquerra les muntanyes del Mont Liban, la Bekaa i l’Anti-Liban… Amb neu, l’espectacle era, simplement, impressionant.

El fet que en un punt amb una vista tan generosa hi hagi una creu monumental s’explica per dues raons. La primera, la religiositat sincera de la majoria dels libanesos (siguin cristians, musulmans, drusosos…). La religió és una realitat viva en molts casos, amb conseqüències interiors i exteriors. En circumstàncies normals no representa cap problema per la majoria de la gent el fet que la fe de cadascú es vegi també al carrer. És la mateixa raó que ha portat a molta gent a aixecar creus en cims de muntanyes del Pirineu i de tants altres llocs. Però hi ha també una segona raó (que no és

Per fi!

Neu a Faraya

Aquest matí he fet una escapada a Faraya, per gaudir de l’espectacle que ofereix la neu que ha caigut els últims dies. He aprofitat per fer una mica d’esquí (perquè no se m’oblidi) i algunes fotografies. El dia, ja ho podeu veure, espectacular. I la neu que hi havia, també. Per fi, després de dos anys de les primeres fotografies de la neu libanesa, avui hi he pogut tornar. I també, per fi, he pogut trobar el moment per escriure alguna cosa al blog, que tenia mig apartat. A veure si els propers dies puc dedicar-hi una mica més de temps!

Notícies no n’han faltat. La més important, evidentment, la mort de 90 persones a causa de l’accident d’avió. És veritat que el temps, aquells dies, era realment dolent, amb algunes tempestes impressionants. Però fins que no apareguin les caixes negres no se sabrà la causa concreta. Per aquí ja comencen a