I si el problema no és (només) Israel?

dimecres, 18-Agost-2010
Foto de fa quatre mesos...

Foto de fa quatre mesos...

Fa dies (i setmanes) que la situació va empitjorant a Líban. No passa res, tot segueix tranquil, però hi ha un mar de fons que no pot portar gaires coses bones. L’incident al sud del país de fa un parell de setmanes va fer pensar en un possible conflicte amb Israel. Aquesta possibilitat segueix vigent, sobre tot si tenim en compte la relació estreta entre Iran i Hesbol·là. La novetat d’aquell incident va ser, precisament, que no va ser entre l’exèrcit israelià i Hesbol·là, sinó entre els dos exèrcits. No sé fins a quin punt era la voluntat prèvia a l’incident, però el missatge transmès a Israel és força clar: l’exèrcit no es quedarà mirant si passa alguna cosa a la seva frontera.

Però aquest no és l’únic problema que hi ha al Líban. Per desgràcia. Hi ha un altre problema que pot ser encara més greu: l’enfrontament intern entre xiïtes i sunnites (no pel fet de ser sunnites i xiïtes, sinó pel fet que els xiïtes són majoritàriament partidaris de Hesbol·là, mentre els sunnites són seguidors del partit de l’actual primer ministre Saad Hariri). Com sempre, quan hi ha una situació similar, preguntar per les causes, pels motius, la raó és una actitud lògica. El què potser no ho és tant és la resposta. Anem per parts (tenint en compte que avui no informo de res, sinó que pretenc explicar la meva visió de la situació).

A l’origen concret del possible conflicte s’hi trobaria l’acta d’acusació que el Tribunal Especial pel Líban hauria de publicar en els propers mesos. Segons algunes opinions publicades recentment, alguns dels acusats serien membres d’Hesbol·là. Per ara és gairebé l’única cosa que s’ha dit de la possible acusació (no sé si perquè no hi haurà altres acusats, o perquè dels altres acusats ningú en vol fer un problema). Hesbol·là ja ha dit que de cap manera acceptarà una acusació contra cap membre del seu partit. Dit d’una altra manera, estaria disposat a fer caure (de nou) el govern, i, possiblement, provocar uns incidents similars als que hi va haver el mes de maig del 2008.

El problema és que, pel què sembla (o semblaria, o podria ser que…) el 14 de març (grup que en teoria va guanyar les últimes eleccions) no estaria disposat a Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Les altres guerres

dimecres, 11-Agost-2010
Un altre detall del cementiri jueu a Beirut

Un altre detall del cementiri jueu a Beirut

Fa una setmana escrivia per explicar el què passava a la frontera amb Israel. Allà expressava el desig, l’esperança, que fos un incident aïllat. Per ara, es pot dir que, efectivament, s’ha tractat d’un fet aïllat, en el sentit que no ha provocat una escalada bèl·lica entre els dos països. Però anar més enllà significa entrar en el terreny de les previsions més incertes. És difícil, per no dir impossible, saber per què va passar el què va passar. Si va ser una mostra de la decisió de l’exèrcit libanès a l’hora de defensar el país, sense deixar temps a Hesbol·là de prendre la iniciativa, i, per tant, sense donar una excusa a Israel d’anar més enllà en les seves provocacions. O si va ser una reacció espontània que va provocar l’intercanvi de tirs. Si Israel buscava realment una confrontació/provocació o si simplement els responsables van pensar que no passaria res, com tantes altres vegades que militars israelians s’han introduït en territori libanès. El més positiu de tot plegat em sembla que és, precisament, l’actitud de l’exèrcit libanès d’impedir a Hesbol·là prendre part en l’incident, aportant una mica de normalitat a la situació. Evidentment és una llàstima que pel mig 4 persones perdessin la vida. Independentment del costat de la línia blava en el que estiguessin.

L’incident ha coincidit (si és que hi ha coincidències en els jocs de guerra…) amb les notícies relacionades amb el Tribunal Especial pel Líban i amb les noves detencions de Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Ja hi som?

Dimarts, 3-Agost-2010
Imatge de la televisió israeliana

Imatge de la televisió israeliana

Aquest matí ha estat un matí tan normal com els matins dels últims mesos. És cert que els rumors de guerra i incidents són habituals per aquestes terres, i que últimament s’havien accentuat. Però el què ha passat fa un parell d’hores encara podia quedar definit com un incident aïllat, si els responsables dels dos països volguessin. Per ara encara és aviat per dir-ho. Però, com mai és massa d’hora per esperar-ho.

Pel què he pogut llegir i escoltar, sembla que els incidents entre l’exèrcit israelià i libanès ha començat quan soldats israelians han volgut tallar alguns arbres per instal·lar càmeres de vigilància a la frontera. Els soldats libanesos haurien disparat a l’aire, i els israelians haurien respost disparant contra territori libanès. A partir d’aquí, sempre segons les fonts (que suposo que beuen de les mateixes fonts oficials), l’exèrcit israelià hauria actuat amb l’habitual contundència, atacant amb mitjans aeris (cosa que dubto que hagi fet l’exèrcit libanès). Per ara es parla d’alguns ferits tant del costat libanès com israelià. L’exèrcit israelià ha demanat al libanès un alto-el-foc per retirar els ferits [Actualitzo: es confirma que hi ha hagut morts als dos costats de la frontera].

Aquí teniu algunes de les versions de la notícia: Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Catalunya al Líban

divendres, 30-Juliol-2010
Barques al port de Tir

Barques al port de Tir

Avui suposo que hauria de parlar de la triple visita que rep el país: el rei d’Aràbia Saudita, el president de Síria i l’emir de Qatar. Vénen per intentar calmar els ànims, en teoria, del país, després que fa unes setmanes ha anar augmentant la tensió. A l’horitzó apareix un moment perillós: l’acta d’acusació del Tribunal especial pel Líban, del que ja n’he parlat fa uns dies. També apareix com a possible moment perillós, en un futur sempre incert, la possibilitat que l’Iran continuï amb el seu programa nuclear (i que Israel no hi estigui del tot d’acord…). Però aquestes visites àrabs al Líban no fan més que confirmar el què he dit altres vegades: el Líban depèn dels interessos exteriors, però no necessàriament (ni únicament) dels interessos americans, israelians o iranians…

Però hi ha un altre tema que s’esforça per sortir al bloc. Es tracta de les aparicions a la premsa libanesa de notícies relacionades directament amb Catalunya. Aquesta setmana, com a mínim, s’ha parlat de Catalunya pels toros, pels números del Barça i per la prostitució. Són temes que sembla que Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Per què és tan difícil?

dijous, 22-Juliol-2010
Seria millor que alguns es dediquessin a gaudir dels àpats libanesos!

Seria millor que alguns es dediquessin a gaudir dels àpats libanesos!

Com em passa sovint, aquest escrit porta uns quants dies volent sortir i no aconseguint-ho per raons diverses. La primera, com sempre, el temps. La segona, la complexitat del tema. I la tercera la sensació de parlar d’una qüestió on és fàcil dir coses interessants però totalment falses!

Fa dies que estan passant coses diferents, aquí. Tot va començar amb els incidents entre habitants d’alguns pobles del sud del Líban i les forces de la FINUL. Després varen arribar noves detencions d’espies a compte d’Israel, amb la novetat que es tracta de gent que treballava en una de les companyies de telefonia mòbil. I per acabar-ho de complicar, el líder de Hesbol·là ha destapat les cartes, denunciant que el Tribunal especial pel Líban (que ha de jutjar l’atemptat contra l’ex-primer ministre Hariri) està manipulat per Israel, deixant entreveure que no acceptaran la seva decisió (i al mateix temps, deixant entreveure que pensa que la decisió serà la d’inculpar Hesbol·là en aquest assassinat…).

Combinant aquests tres elements (i alguns més*) es poden obtenir Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Minories i convivència

diumenge, 4-Juliol-2010
Entrada al cementiri jueu a Beirut

Entrada al cementiri jueu a Beirut

Fa molt de temps que volia penjar aquesta fotografia. Finalment ho he aconseguit! Fa dos dies vaig recordar-me d’agafar la càmera de fotos i prendre algunes de les imatges més interessants en un dels recorreguts que faig de manera habitual. A mig camí, poc després de la plaça Sodeco, a la carretera de Damasc, abans d’arribar a la Universitat de Sant Josep, et trobes amb un cementiri. De fet es podria dir que són diversos cementiris. Per a la gent poc observadora, no deixa de ser un cementiri. Si els preguntes més característiques del cementiri se’t queden mirant amb cara de sorpresa… És un cementiri. I punt.

Doncs no. És un cementiri que està dividit segons la comunitat religiosa (i civil, per tant) a la que pertanyien els seus ocupants. Hi ha un cementiri per als evangèlics, un altre per als melquites… i un altre per Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Amb data de caducitat

divendres, 18-Juny-2010
Foto d'una cerimònia d'ordenació

Foto d'una cerimònia d'ordenació

Fa dos dies vaig saber que aquest bloc ja té data de caducitat. Serà a finals de setembre, quan marxi del Líban per tornar a Roma. Possiblement el deixi organitzat de tal manera que es tingui una accés ràpid i fàcil als escrits atemporals. Però no tindria sentit, estant a Roma, escriure sobre la vida al Líban.

Ja tindré temps per fer un balanç del què hauran estat gairebé tres anys vivint a Beirut. Avui volia simplement anunciar-ho, i aprofitar per explicar també el motiu del canvi de residència, que, siguem sincers, és bastant més interessant o sorprenent, segons qui s’ho miri… I és que a Roma hi vaig bàsicament per fer-hi dues coses: ser ordenat sacerdot el mes de maig de l’any 2011, i com a condició prèvia, ser ordenat de diaca el proper mes de novembre.

Em sembla que una mínima explicació és necessària… Les maneres d’arribar al sacerdoci són moltes. Possiblement tantes com sacerdots… En el meu cas, el Llegeix la resta d’aquesta entrada »