Michel Sleiman (Suleiman), el nou president del Líban

divendres, 23-Mai-2008

Segueixen els preparatius per a l’elecció, diumenge, del nou president del Líban. Serà, després de molt de temps de discutir i barallar-se (en el sentit literal de la paraula) govern i oposició. Finalment haurà estat amb la col·laboració estrangera que s’haurà arribat a l’acord per escollir el nou president.

Fins ara ocupava el càrrec de comandant de l’exèrcit, i va passar a ser candidat de consens fa uns quants mesos. Però ha calgut que Hesbol·là ensenyés les dents (i les intencions?), que trobés una oposició superior a la prevista (sembla ser…) i que el país estigués al límit de la guerra civil per Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’incert futur libanès

Dimarts, 20-Mai-2008


 De Les fotos del Jaume Canet…

El Líban està vivint un moment que podria ser l’equivalent a la famosa transició espanyola, o simplement un moment més en l’escalada de violència. Ara per ara totes les opcions són possibles. El futur que té per davant el Líban és totalment incert, en mans d’una quinzena de polítics, cadascun d’ells amb una història darrera digne d’una pel·lícula. Hi ha els líders de les milícies de les què parlava ahir, els homes que s’han enriquit a base d’utilitzar Llegeix la resta d’aquesta entrada »


“Vaga general” al Líban… en directe!

Dimarts, 6-Mai-2008

Fotos (meves) de la vaga general

18’45:
Es parla per primer cop de la possibilitat que el govern declari l’estat d’emergència i un toc de queda… L’última vegada que algú va dir alguna cosa similar va ser quan va plegar l’anterior president, i la idea no va durar ni cinc minuts. Avui, què passaria si es fes un un toc de queda? Em sembla quemolts dels que han sortit al carrer seguiran amb la mateixa intenció; però en aquesta cas l’exèrcit podrà actuar amb un recolzament legal més clar. O no… El què és clar és que jo no hauré d’anar a l’aeroport a buscar a un amic que havia d’arribar avui!

18’00
La cosa es va escalfant en alguns llocs concrets. La carretera que va a l’aeroport, per exemple, està tallada, i sembla que s’hi estan fent més barreres; fins i tot es parla dela possibilitat que membres de l’oposició hi fagin un altre campament com el que hi ha al Centre Ville. Ja es parla de moviment civil per provocar la caiguda del govern (organitzat, el moviment, pels tres partits de l’oposició).
A diferents punts del país hi ha concentracions de seguidors del Hariri per “venjar” l’atac contra una seu del partit.

La nit serà llarga; esperem que demà puguin apagar-se els ànims!

Voldria fer un aclariment (que ja he hagut de fer altres vegades): això no és la guerra. Hi ha zones on es fa vida normal: les escoles obertes, les botigues obertes, la gent al carrer (sense incidents!), etc. És una situació anòmala, la del Líban, però menys perillosa del què pots semblar llegint les notícies. Cal tenir en compte només un consell: no estar on no toca (i és molt fàcil saber on toca, i on no toca estar).

Podeu seguir els incidents a Naharnet, per exemple, per Orange (M. Aoun; traducció automàtica de l’àrab a l’anglès…), o a la cadena d’Hezbollah…. I si voleu imatges en directe: Manar TV (Hezbollah). Galeria de fotos de Tayyar…

15’30:
Ja han aparegut les armes al carrer… Hi ha hagut Llegeix la resta d’aquesta entrada »


De guerres i política, o per què no s’entén la gent.

dimecres, 30-Abril-2008

Walid JoumblatQuan vivia a Catalunya sovint em semblava que ens passàvem l’estona mirant-nos el melic. Segurament no érem els millors en res, però si els segons en tot… Música? Pau Casals, Montserrat Caballé, Josep Carreras… Pintura? Joan Miró, Salvador Dalí… País? Ho tenim tot, i a poca estona… I no cal dir res dels esports… (i menys avui!)

 

Geagea, Gemayel i HaririAquesta sensació de potència col·lectiva porta, indubtablement, a un pensament de certa superioritat, més o menys reconeguda. A què ve tot això, i quina relació té amb el títol? Doncs molt senzill: aquí, com a molts altres llocs, passa una cosa similar. I les glòries nacionals, que en tot cas haurien de ser motiu d’alegria col·lectiva, passen a ser sovint bandera utilitzada per Llegeix la resta d’aquesta entrada »


més o menys… (i una notícia)

Dimarts, 22-Abril-2008

Fet aïllat o una passa més? Diumenge dos polítics del partit Katäeb (considerat com falangista, tot i que sense tantes connotacions negatives com altres falangistes) van ser assassinats a Zahlé, a la Bekaa. Darrerament es poden llegir notícies més o menys dissimulades sobre aldarulls en diferents zones del país, detencions irregulars per part d’Hezbollah, assassinats, etc. En alguns mitjans de comunicació aquests incidents queden relegats a un segon o tercer lloc, per evitar, en principi, crear un ambient encara més enrarit…

El què sorprèn és que alguns dels assassinats reben una cobertura informativa impressionant, mentre d’altres sembla que hagi estat un problema, però sense més transcendència. En el cas d’aquest darrer assassinat, sembla que l’autor és Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La força de la primavera

diumenge, 6-Abril-2008

La primavera a Beirut, fa unes setmanes

Ahir vaig estar de nou al Nord del país, a la vall de la Kadisha, i a Trípoli. Ja n’he parlat altres vegades. Avui només volia informar-vos que la primavera està fent la seva feina, i el què fa unes setmanes era tot blanc actualment és d’una diversitat de verds que és un plaer per a la vista. Però el què els homes a vegades no som capaços de fer la naturalesa ho repeteix cada any: entre els mils tons verds hi pots trobar multitud de colors provinents de les flors més originals. Ara mateix, i fins maig-juny, el Líban ensenya la seva cara més viva, i permet entendre perquè des de tots els països més o menys veïns han tingut sempre una tendència per desplaçar-se cap aquí. S’entén també perquè la Bíblia parla del Líban com d’una terra rica, amb una vegetació espectacular… especialment quan parla de la Bekaa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »