La dimensió temporal

divendres, 9-gener-2009

Un soldat inspeccionant una rampa de llençament d'un dels coets...

Un soldat inspeccionant una rampa de llançament d'un dels coets...

El títol de l’escrit d’avui pot fer recordar a algú una sèrie que es va emetre fa temps (ignoro si l’han repetit més tard) titulada La dimensió desconeguda. De fet, podria ser el títol d’un altre escrit, ja que qualsevol guerra obre la porta a una certa dimensió desconeguda… Però l’origen del títol La dimensió temporal cal buscar-lo en l’experiència històrica.

Posaré un exemple proper a molts lectors per a explicar el què vull dir. La guerra civil espanyola va començar un dia concret, amb una acció determinada. Però intentar explicar les raons d’aquella nefasta guerra només a partir del què va passar després del primer dia de guerra és una mica absurd. Sempre hi ha uns antecedents que porten, lentament, a una situació que permet que es produeixi una guerra.

El què va passar ahir al Líban és possible (desitjable i esperable!) que sigui Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Gaza, Israel i el Líban

dimecres, 7-gener-2009

Els últims dies estan deixant una demostració del llenguatge polític. Si no fos pel tema que es tracta, faria gràcia i tot.

Veient el què està passant a Gaza molta gent es planteja si el Líban s’hauria de preocupar o no per por a una operació similar contra Hesbol·là. Doncs bé, per ara tothom es limita a dir que mai ha pensat en una opció similar, però estem preparats per al què sigui. Com s’entén? Si penses que no passarà res, per què en parles, o per què et prepares pel què pugui passar (i a més ho dius a tot el món!) Estan fent el mateix des dels dos costats: Israel i Hesbol·là s’han llençat a una guerra psicològica suau (esperem que no passi d’aquí) a base de missatges d’aquest estil.

Olmert afirma que pensa que Hesbol·là no Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Poques ganes

dilluns, 5-gener-2009

No sé quantes vegades he intentat escriure alguna cosa avui. Però cada cop que ho he intentat se m’han passat les ganes de dir res. Ara, abans de deixar-ho per inútil, mentre penso què dir avui, sonen les campanes d’alguna de les moltes esglésies que hi ha a Ashrafieh. Toquen a morts. I m’agrada. M’agrada el so de les campanes quan toquen a morts. Un sol toc, repetit, amb una separació àmplia entre cada toc. Una nota trista, que quan ja l’has oblidat es pateix.

Em sembla encertat el so que acompanya a aquest moment. Estic pensant, evidentment, en la gent que està morint a Gaza. Als civils innocents, i als potser no tant innocents. No. Per sort no em toca a mi jutjar a la gent, ni els vius ni els morts. És una tasca difícil, i per això prefereixo Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Ofensiva militar a Gaza i guerra informativa al món

diumenge, 4-gener-2009

No es pot dir que siguin dies gaire bons per a la regió. Començar l’any amb una ofensiva militar de l’exèrcit israelià contra la franja de Gaza no és el què demanàvem per al nou any. Però tampoc es pot dir que no fos previsible. Tan previsible com la guerra informativa que ha començat paral·lelament a l’ofensiva militar. Seguint l’inici de l’acció terrestre israeliana per mitjans occidentals (CNN, BBC, alguna cadena francesa…) és evident l’esforç per part dels dirigents d’Israel per recordar que l’única cosa que volen és poder viure en un país normal, sense la por dels coets llançats pels combatents de Hamas des de la franja de Gaza. De l’ofensiva militar no en sabrem res de res. O com a mínim en sabrem el què cada part ens vulgui fer creure. Soldats i civils morts, ferits o segrestats? Doncs depèn. Ara són dos segrestats, després només un, després resulta que no n’hi havia cap. Ara ja són nou… Malauradament, la informació en alguns casos està Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Comencem bé!

dimecres, 31-Desembre-2008

I és que no se us pot deixar sols… Com diu la MA, marxo uns dies i n’organitzeu una que Déu n’hi dó… Fora bromes, la veritat és que el què està passant a Gaza segueix, lamentablement, el guió previst: un augment de la pressió sobre Gaza amb el bloqueig de l’entrada d’aliments, combustible… en resposta al llançament de projectils des de Gaza, que responen a l’augment de la pressió i que porten a l’augment de la pressió, en un cercle realment viciós que només pot trencar-se amb una condició que sembla inacceptable per cap de les dues parts: d’entrada, la pau. Sense Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Degut a la boira… continua la boira!

diumenge, 30-Març-2008

En un dels espectacles del Tricicle, si no m’equivoco era Èxit, se sentia la frase del títol d’aquest post. A mi em ve al cap de tant en tant, quan penso en la situació del Líban, ja que aquí continua la boira, degut a la boira. Tenim la mateixa situació viciada des de fa temps (mesos, segons alguns, anys segons altres) i el problema és que la causa de la situació sembla ser la mateixa situació. I, conseqüència lògica, la solució no és precisament evident.

Aquest cap de setmana hi ha hagut la reunió de caps d’estat dels països àrabs, a la que no hi han anat la meitat dels caps d’estat, entre ells el del Líban, per raons òbvies (per si no ho són tan, la primera és que el cap de l’estat libanès per definició no existeix, segons alguns per culpa de Síria, organitzadora de la trobada!) Avui s’ha acabat, i… I què? Doncs, res! Que s’ha acabat, amb noves idees, noves expressions de bona voluntat, nous desitjos, noves històries! I ara què passarà? Doncs hi ha diferents escenaris: elecció d’un president per majoria absoluta (no qualificada) amb la possible reacció de l’oposició; la no elecció de cap president, i continuar com si no passés res; l’augment de la pressió per cadascun dels dos grups (majoria i oposició) amb conseqüències desconegudes però previsibles; l’augment de la tensió entre Hezbollah i Israel (amb els problemes per a tot el Líban)… Podeu triar la que més us agradi.

S’accepten les apostes!