Què volen aquesta gent?

dimecres, 2-Juny-2010
El de la foto no en té la culpa...

El de la foto no en té la culpa...

Cada cop em costa més escriure al bloc! He de confessar que ja he pensat penjar un “Tancat per vacances” o similar fins que hi hagi més temps, o més notícies… Malgrat tot, fa dies que tenia ganes de dir alguna cosa sobre la situació actual del país i de la regió. Evidentment no pretenc fer una lliçó magistral, sinó transmetre les sensacions d’aquestes últimes setmanes.

El títol (ara feia temps que no apareixien les cançons que formen la meva banda sonora) es pot aplicar a gairebé tothom qui participa en la vida política libanesa, israelita, iraniana… Què volen aquesta gent?* No arribo a comprendre per què aquesta obsessió en el què separa enlloc d’esforçar-se per veure el què podria unir. Què volen aquesta gent, que amenacen atacar qualsevol vaixell israelià si hi ha una nova guerra contra el Líban; que amenacen amb atacar no només Hesbol·là, sinó tot el Líban si hi ha una nova guerra; que impedeixen l’entrada il·legal a Gaza dels vaixells ja tristament famosos provocant morts i ferits… No entenc què volen exactament. A vegades acabo pensant que el què volen, efectivament, és que hi hagi més incidents, i una guerra de veritat per demostrar la força esclafant l’enemic.

Hi ha una obsessió amb l’enemic. Fins el punt que no odiar-lo és un signe de debilitat o de feblesa. Encara que soni ridícul, en Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Hem parat de comptar…

Dimarts, 18-Mai-2010
Campions de la Lliga

Campions de la Lliga

Ahir, llegint la premsa libanesa, em vaig trobar amb una frase que em permet comentar dues notícies que no tenen res a veure. Últimament, per la falta de temps, em veig amb l’obligació de relacions entre coses que, objectivament, no en tenen cap. Però així parlo de diferents temes d’un sol cop.

La frase és la del títol: Hem parat de comptar. En el contexte libanès, és una idea que apareixia en aquest article de l’Orient Le Jour. Fa referència a la posició de l’actual primer ministre Saad Hariri en relació a l’equilibri de poder, a la representació de les dues grans comunitats libaneses: la musulmana i la cristiana. I significa que, independentment de la proporció existent entre elles, la seva presència és necessària per a respectar la realitat del país. Hem deixat de comptar el nombre de crisitans i de muslmans que hi ha, ja que l’augment d’una de les comunitats no pot significar la marginació de l’altra, ja que les dues (i les altres més minoritàries) són necessàries. Em sembla una actitud interessant, i que trenca amb el discurs que la democràcia ha imposat, segons el qual tot depèn simplement del recolzament popular: si la majoria decideix que el negre a partir d’ara és vermell, doncs tots a dir que és vermell… Doncs bé, al Líban, hem deixat de comptar…

I quin és l’altre tema que no té res a veure amb els equilibris comunitaris libanesos però que es pot enllaçar amb aquesta frase? Doncs, evidentment, el de la fotografia: el títol de Lliga guanyat pel Barça aquest diumenge… Aquest any podríem dir que els culés també Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Turisme pel Líban

dimecres, 14-Abril-2010

I com a mostra... una pedra!

Aquestes setmanes de vacances m’estan permetent visitar els llocs més importants del Líban com si fos la primera vegada. Però ara ja sé què em trobaré a Baalbek, a Tir, a Saida (o Sidó…), a Trípoli, a Beirut o als Cedres. I per això puc seleccionar millor a què dedico més temps. Ahir vaig estar a Tir i a Sidó, i la setmana passada a Byblos i a Baalbek acompanyant a un grup que passa unes setmanes al Líban. La veritat és que el mes d’abril és un moment ideal per fer de turista per aquestes terres: per la temperatura, per la vegetació, pels pocs turistes que hi ha…

El Líban sorprèn contínuament els ulls turístics occidentals. Aquí pots passar d’estar veient el Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Avui, un vídeo

Dimarts, 23-Març-2010

Com heu pogut comprovar, els últims dies he tingut el blog força abandonat. El motiu, el teniu aquí:

És un vídeo que hem preparat amb gent del Club Alnaïr per participar en un congrés d’universitaris que se celebra a Roma durant la Setmana Santa. El tema del congrés és Can Christianity inspire a global culture? La nostra idea era respondre a la pregunta utilitzant el què diguessin persones no cristianes del carrer. I aquí teniu el resultat. A mi em sembla interessant… 🙂

Ara que ja he acabat la feina del vídeo espero poder Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La imatge d’un país

dissabte, 13-Març-2010

Una altra imatge del Líban...

Els dos últims escrits han provocat una certa inquietud entre alguns amics i parents… No patiu! Ni sóc espia ni la gent està enfadada amb el què escric. Potser el més tranquilitzador és saber que són pocs els libanesos que em llegeixen! : )

Però avui he volgut reparar una mica el què alguns han considerat, mig en broma, mig seriosament, com una mala imatge del Líban. Que quedi clar que la imatge que tinc del Líban és molt positiva, tot i que això no significa que ignori o dissimuli les coses que em sembla que es poden millorar. El fet que, sent estranger, parli d’aquestes coses tampoc significa que pretengui alliçonar a ningú, i menys encara que pensi que d’allà on vinc les coses siguin millors.

Però, i em permetreu que em repetixi encara una altra vegada, possiblement el Líban tingui més cares, més possibles imatges, del què un pot estar Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La imatge del Líban

Dimarts, 9-Març-2010

Escala a Gemayze

Els últims dies (i no és la primera vegada) he rebut crítiques de la part d’algun libanès que ha entrat al blog. El motiu inicial, com en altres vegades, són algunes fotografies. Però quan aconsegueixen llegir el què dic (gràcies als traductors) comencen els problemes “de veritat”.

En els dos casos els dic el mateix: porto més de 300 fotografies i textos, i és normal que el què explico ara ho faig sense repetir el què ja he dit altres vegades, o com a mínim, intento fer-ho. Si poso fotografies de cases mig destrossades, de personatges sinistres… o d’ases, no és perquè vulgui oferir una imatge del Líban com si tot fossin cases destrossades, blindats pels carrers, personatges sinistres, i a més, com si tothom viatges en burro! A mi em sembla que no és aquesta la imatge del Líban que transmet aquest blog. Però això ho han de dir altres.

El què si que tinc clar, i no crec que ho canviï, és que el Líban té Llegeix la resta d’aquesta entrada »