“Vaga general” al Líban… en directe!

Dimarts, 6-Mai-2008

Fotos (meves) de la vaga general

18’45:
Es parla per primer cop de la possibilitat que el govern declari l’estat d’emergència i un toc de queda… L’última vegada que algú va dir alguna cosa similar va ser quan va plegar l’anterior president, i la idea no va durar ni cinc minuts. Avui, què passaria si es fes un un toc de queda? Em sembla quemolts dels que han sortit al carrer seguiran amb la mateixa intenció; però en aquesta cas l’exèrcit podrà actuar amb un recolzament legal més clar. O no… El què és clar és que jo no hauré d’anar a l’aeroport a buscar a un amic que havia d’arribar avui!

18’00
La cosa es va escalfant en alguns llocs concrets. La carretera que va a l’aeroport, per exemple, està tallada, i sembla que s’hi estan fent més barreres; fins i tot es parla dela possibilitat que membres de l’oposició hi fagin un altre campament com el que hi ha al Centre Ville. Ja es parla de moviment civil per provocar la caiguda del govern (organitzat, el moviment, pels tres partits de l’oposició).
A diferents punts del país hi ha concentracions de seguidors del Hariri per “venjar” l’atac contra una seu del partit.

La nit serà llarga; esperem que demà puguin apagar-se els ànims!

Voldria fer un aclariment (que ja he hagut de fer altres vegades): això no és la guerra. Hi ha zones on es fa vida normal: les escoles obertes, les botigues obertes, la gent al carrer (sense incidents!), etc. És una situació anòmala, la del Líban, però menys perillosa del què pots semblar llegint les notícies. Cal tenir en compte només un consell: no estar on no toca (i és molt fàcil saber on toca, i on no toca estar).

Podeu seguir els incidents a Naharnet, per exemple, per Orange (M. Aoun; traducció automàtica de l’àrab a l’anglès…), o a la cadena d’Hezbollah…. I si voleu imatges en directe: Manar TV (Hezbollah). Galeria de fotos de Tayyar…

15’30:
Ja han aparegut les armes al carrer… Hi ha hagut Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Una ministra, una detenció, un president i uns quants avions…

Dimarts, 29-Abril-2008

Avui tenim de tot. Els diaris van carregats de notícies. N’hi ha de tots colors.

Podríem començar per la que suposo que és la més coneguda per allà: la visita de la ministra de defensa Carmen Chacón a les tropes espanyoles que formen part de la FINUL, i que estan en una franja en el límit amb la frontera amb Israel, per vigilar que no hi hagi problemes i ajudar a l’exèrcit libanès a complir la seva feina.

No sé si allà haurà tingut repercusió o no, però aquí és notícia de portada la detenció per part d’Hezbollah d’un dels membres (francès) d’una delegació de la Internacional Socialista, de visita al país. Per a alguns es tracta gairebé d’un segrest, mentre per altres és la cosa més normal del món que un grup armat retingui a una persona per controlar el seu territori.

Li van preguntar Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Necessitem idees… i accions!

dijous, 24-Abril-2008

 Després de Sant Jordi, podem seguir parlant una mica de cultura (encara que només sigui per una vegada). Voldria parlar-vos de la feina que s’està fent amb joves libanesos per tal d’ampliar una mica els horitzons i potenciar les ganes de col·laborar en la millora de la situació del país.

Un dels principals problemes al Líban (conseqüència d’altres problemes anteriors) és l’emigració. Moltes de les persones que poden escollir entre quedar-se o anar-se’n escullen marxar per buscar possibilitats més segures. Per exemple, dels que surten a la foto, n’hi ha 4 Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Una aproximació a Hezbollah (Hesbol·là)

divendres, 18-Abril-2008

Buscant tema per avui m’he topat amb Hezbollah, el “Partit de Déu”. Una realitat difícil de conèixer, de comprendre i d’explicar. Vist des d’allà pot semblar un grup que lluita per la llibertat d’un poble oprimit, com un cosí que comparteix desgràcies i que amb coratge i valentia persegueix el somni de la llibertat (…). Bé, doncs… si, i no.

Hezbollah és un dels partits polítics xiïtes que hi ha al Líban, però amb una milícia que prové de l’època de la guerra civil libanesa (1975-1990), i que a hores d’ara es justifica com a resistència contra l’enemic Israel. Aquest llenguatge és Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Llibres i imatges

divendres, 28-Març-2008

Avui us poso tres coses que no tenen res a veure entre elles: un llibre, una imatge i una notícia.

El llibre es tracta d’una espècie estranya, ja que presenta una imatge del Líban diferent a la típica imatge ideal, pacífica, model de convivència… Es tracta del llibre Le Liban de Pierre Pinta. No sé si existeix la traducció en català. A l’enllaç hi trobareu una versió incompleta, però em sembla que val la pena llegir el preàmbul per fer-se una idea diferent (però bastant real) del país.

La fotografia és encara de les que va fer el Jaume durant el seu viatge. A veure si serveix per recuperar-lo i per aconseguir algun comentari o escrit seu… Ànims, Jaume!!

Finalment, la notícia fa referència a un mail que vaig rebre ahir, des de La Vanguàrdia, anunciant que havien acceptat fer sortir el blog a l’apartat Tengo un blog, que surt, com a mínim, a la versió digital del diari. Encara no sé quan sortirà…


Els amics d’Ouzai

Dimarts, 11-Març-2008

Avui voldria parlar-vos dels amics d’Ouzai, de qui ja us vaig explicar alguna cosa.

Ouzai és un dels barris del sud de Beirut, al costat del mar. Té la peculiaritat de tractar-se d’un barri de majoria xiïta que es troba al costat d’un altre de majoria sunnita. El límit es pot traçar amb tira-línies. El primer que t’indica el canvi és un cartell d’Hezbollah, tot i que no fa massa falta

Els contrastos són nombrosos, ja que deixes un barri residencial de nivell econòmic alt (amb vàries ambaixades, per exemple) per entrar en una zona on pots trobar el típic caos oriental (per posar algun adjectiu que no sigui massa inadequat. Mentre pensàvem si fèiem mitja volta (era evident que els últims estrangers-turistes que havien estat per allà feia molt temps que n’havien sortit) se’ns van mig presentar quatre o cinc nois que estaven per allà, sense fer gaire més que estar, que no és poca cosa…

Després de les preguntes de rigor i la cara de sorpresa (també de rigor) ens van convidar a fer un cafè, i allà va començar una conversa realment surrealista, on apareixien terroristes a Alemanya, militars i policies europeus, drogues, viatges a Àfrica, en Hariri i en Nashrallah… no era fàcil seguir el què deien.

Però el què no faltava és unes ganes enormes d’acollir-te com cal, de fer-te l’estada agradable. El Jaume tindria més coses a explicar de trobades semblants, aquest cop amb la gent d’Hezbollah directament. En qualsevol cas, són ocasions on veus totes les contradiccions d’aquest país i d’aquesta gent…

I per acabar (tot i que em repeteixi) la seva manera d’acomiadar-se, desitjant-nos una bona estada, però animant-nos a no quedar-nos massa temps, per evitar sorpreses…