tenim de tot… i, si no, ho trobem!

divendres, 11-Abril-2008

Ja us havia parlat d’aquest barri armeni (Bourj Hamoud) de Beirut. La fotografia està feta allà. Hi pots trobar de tot, roba més o menys bona, més o menys falsa; tot tipus d’aliments típics; material elèctric; cotxes de luxe; elements per a la llar; animals; el què faci falta.

Aquest mico està esperant algun comprador que s’encapritxi i el compri per… uns 1.000$ Si algú hi està interessat podríem parlar-ne! El poble libanès, així com l’armeni, tenen fama de ser gent Llegeix la resta d’aquesta entrada »


i nosaltres ens queixem!

dijous, 10-Abril-2008

Repassant fotos per posar la d’avui m’he trobat amb una que havia fet (aquesta és meva…) al port fenici de Tyr, a les barques dels pescadors cristians. M’ha proporcionat el tema d’avui, relacionat amb l’economia libanesa, però no en general, sinó en particular, l’economia domèstica, o els problemes que molta gent té per arribar a menjar (arribar a final de mes és un concepte bastant absurd per a molta gent, ja que no hi ha cap diferència entre els dies del mes!)

Els pescadors al Líban no són massa abundants, i són principalment cristians. Per les cases, les barques i una mica tot plegat pots fer-te una idea de com viuen. El mateix es pot dir de Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Ara que fa 20 anys…

dilluns, 7-Abril-2008

Com que ja no puc dir allò que deia en Serrat d’ara que tinc vint anys, i encara no puc dir el què deia més tard fa vint anys que tinc vint anys, només puc dir ara que fa vint anys de quan estava fent 8è d’EGB a l’escola Santa Anna. És un bon moment per recuperar antigues amistats oblidades pel temps. Al dinar organitzat ahir hi era pràcticament tothom, menys el menda, com dirien en castellà… Malgrat això espero poder posar una fotografia amb els assistents per poder comparar-los amb els de la foto Danone… i si fa falta m’hi afegeixo amb el Photoshop! (aquí la teniu… tot i que per ara no hi surto!)

Ha anat bé que la celebració fos en una època de tranquil·litat ja que així em permet tenir més temes per escriure… El què podria ser considerat com la notícia d’aquests dies són les dues morts que s’han cobrat, per ara, els trets d’alegria dels què parlava fa uns dies. En dues del es ocasions en què s’han produït a més dels simples trets de kalashnikov s’han utilitzat també algun tipus de RPG, similar al de la fotografia on surt en mans d’un soldat libanès.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Llibres i imatges

divendres, 28-Març-2008

Avui us poso tres coses que no tenen res a veure entre elles: un llibre, una imatge i una notícia.

El llibre es tracta d’una espècie estranya, ja que presenta una imatge del Líban diferent a la típica imatge ideal, pacífica, model de convivència… Es tracta del llibre Le Liban de Pierre Pinta. No sé si existeix la traducció en català. A l’enllaç hi trobareu una versió incompleta, però em sembla que val la pena llegir el preàmbul per fer-se una idea diferent (però bastant real) del país.

La fotografia és encara de les que va fer el Jaume durant el seu viatge. A veure si serveix per recuperar-lo i per aconseguir algun comentari o escrit seu… Ànims, Jaume!!

Finalment, la notícia fa referència a un mail que vaig rebre ahir, des de La Vanguàrdia, anunciant que havien acceptat fer sortir el blog a l’apartat Tengo un blog, que surt, com a mínim, a la versió digital del diari. Encara no sé quan sortirà…


Negocis amb els fenicis

diumenge, 9-Març-2008

Aquí teniu la primera història proporcionada pel viatge del Jaume.

Ens situem a Tir, una de les ciutats amb més restes històriques, coneguda (pels que la coneixen) perquè a l’antiguitat tenia dos ports, un orientat cap el nord i l’altre cap el sud, fet que va permetre resistir el setge fet per Alexandre Magne durant anys…

Concretament ens situem en un dels bars (per utilitzar un terme conegut per tothom) situats a costat del mar. La vista és generosa, ja que pots contemplar la costa d’Israel, fins a Saida (o Sidó). El local no és precisament un dels que es poden trobar al moll de la Fusta, o al Passeig marítim de qualsevol poble català. Es tracta més aviat d’una barraca, amb quatre taules i 20 cadires, de plàstic. Es nota que tot i que és cutre ha passat per millors moments, com el país.

Després d’haver estat veient les restes romanes de la ciutat decidim acostar-nos al mar, per veure si hi trobem alguna cosa interessant. Les columnes que hi ha abandonades, banyades per les aigües del Mediterrani, tot i que ens interessen, són difícils de portar a Menorca de tornada.

Finalment decidim fer una cervesa-coca-cola. Un sol com Déu mana, una cerveseta fresca, i el mar als nostres peus, sense sorolls, cotxes, venedors, turistes… L’estona és molt agradable, i quan finalment decidim pagar descobrim que només tenim o un bitllet de 20$ o un de 1.000 lliures libaneses. Per a fer-se una idea, un euro són més de 2.000 lliures. Amb certa vergonya li explico el problema al senyor del bar (cal dir que quan hem vist el bar per primer cop, el comentari ha estat podem donar-li una alegria al bon home!)

Evidentment, 20$ en un local com aquest és una moneda massa gran… Però evidentment, 1.000 lliures a qualsevol local, per una coca-cola i una cervesa, és una moneda massa petita!

Sense immutar-se gaire, com si ja estigués content pel fet d’haver tingut algú aquell matí (o dia…) ens diu que no hi ha cap problema, i pren les 1.000 lliures. Marxem amb la sensació d’haver pres el pèl al bon home, i jo amb el compromís de tornar un altre cop, però amb canvi!


L’energia, un problema bastant real

Dimarts, 4-Març-2008

El control dels recursos energètics sembla que està animant la zona del pròxim orient des de fa uns quants anys. El control del petroli, les centrals nuclears, i fins i tot el control de l’aigua està en els orígens de molts dels conflictes (si bé és veritat que no és l’única causa…).

En el cas del Líban a tot el país hi ha talls d’electricitat durant tres hores (mínim) cada dia. Els motius? Que la xarxa no suporta tanta demanda; que la guerra del juliol del 2006 va destrossar algunes instal·lacions; o que moltíssima gent no paga les factures de l’electricitat!

 

Mentrestant, a la costa nord sembla que ja s’han trobat importants bosses de petroli, però que per diverses raons encara no s’exploten (no sigui que el què acabi explotant sigui el país!)