Col·locada a La Vanguardia…

Dimarts, 21-Octubre-2008
Col·locada a La Vanguardia d'ahir

Col·locada a La Vanguardia d'ahir

En resposta al comentari del Jordi, us poso la col·locada de La Vanguàrdia… Si cliqueu sobre la foto anireu a l’article de la pàgina web


Últims dies

dilluns, 25-Agost-2008

Barbacoa a Tannourine

Mentre preparo les coses per poder marxar tranquil, sense deixar temes a mitges, busco un forat per a posar-vos les penúltimes paraules sobre el què ha donat de si aquest temps passat aquí.

Les últimes hores m’han permès un altre matí a la platja, compartida amb dues persones més. Tranquil·litat absoluta, en un ambient que, tot i que no era paradisíac passava amb nota el què es pot esperar d’una platja al Mediterrani. Em va sorprendre els combats entre els crancs que aprofitaven un dia sense gent per a passejar-se per un dels extrems de la platja. Ahir un partit de tenis, i aquest matí un de futbol. Una bona manera de preparar els quatre dies que passaré (amb feina, a més de la barbacoa de la foto…!) a Al Tilal abans de marxar cap a Barcelona el proper diumenge a quarts de cinc de la matinada (les nits a l’aeroport de Beirut són de plena activitat amb els vols més econòmics).

Pel què fa al país, sembla que ja ha començat la Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El Líban torna a la normalitat (oficial!)

dilluns, 26-Mai-2008

Bé, avui declarem que la normalitat ha tornat al Líban després d’uns quants mesos (o anys, segons com es miri). És una declaració oficial, presa des de la voluntat d’otorgar normalitat al país dels Cedres. Com tota declaració oficial, pot ser diferent de la realitat, però això, ara per ara, poc interessa. El Liban té dret, com qualsevol altre país, a viure en pau. I si després d’aquesta oportunitat no ho aconsegueix possiblement haurem d’acceptar que el repte plantejat és superior a les possibilitats de qualsevol societat humana. Seria una llàstima.

Em sembla que va bé aquí recordar la frase de Joan Pau II referint-se al Líban: és un país missatge. I és que si aconsegueix la normalitat, serà efectivament un missatge per a la resta de països que han de fer front als reptes que des de fa segles ha tingut el Líban: la convivència real, pacífica i constructiva de diferents comunitats.

Avui el país ja té president. D’aquí a uns dies tindrà nou Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Ja era hora! (…)

diumenge, 25-Mai-2008

I és que ha costat uns quants mesos, i uns quants morts, que es posessin d’acord per escollir el nou president libanès. El país continua en un estat d’èxtasis, com si s’hagués despertat deprés d’una llarga època en coma. És l’ambient del dia de festa, del dia del casament d’algú… i ningú vol esguerrar-ho amb un comentari inoportú (per bé que molts esperen que després, potser quan la gent ja ha començat a beure una mica…

Tothom és conscient de la feina que queda per fer, però al mateix temps tothom és conscient també que aquesta oportunitat és la primera seriosa després de més de trenta anys. Alguns polítics van deixant anar en compta-gotes comentaris innocents, com qui no diu res, que recorden Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Michel Sleiman (Suleiman), el nou president del Líban

divendres, 23-Mai-2008

Segueixen els preparatius per a l’elecció, diumenge, del nou president del Líban. Serà, després de molt de temps de discutir i barallar-se (en el sentit literal de la paraula) govern i oposició. Finalment haurà estat amb la col·laboració estrangera que s’haurà arribat a l’acord per escollir el nou president.

Fins ara ocupava el càrrec de comandant de l’exèrcit, i va passar a ser candidat de consens fa uns quants mesos. Però ha calgut que Hesbol·là ensenyés les dents (i les intencions?), que trobés una oposició superior a la prevista (sembla ser…) i que el país estigués al límit de la guerra civil per Llegeix la resta d’aquesta entrada »


No hi haurà president!

dijous, 6-Març-2008

Per un moment, quan llegia la premsa libanesa, he pensat la sensació d’una notícia semblant a Espanya. Els titolars serien dels que fan història, ocupant mitja pàgina de la portada dels diferents diaris (m’imagino El País, La Vanguardia, l’ABC o el que volgueu): “Se suspenden las elecciones”, “No habrá presidente” o alguns més polítics com “ataque a la democracia” o el què us pogueu imaginar.

Doncs bé, aquí (en aquest blog aquí és Beirut, i el Líban en general) ja han anulat la votació per escollir el president més de 15 vegades… El meu germà em deia, mig emocionat, això és l’anarquia! El problema és que l’anarquia com a utopia és molt atractiu (o pot ser-ho) però l’anarquia pràctica té alguns inconvenients.

No, no hi haurà la votació prevista pel dia 11 (aquesta vegada m’avanço a la declaració oficial, preferint passar-me de llest que d’ingenuu). I sí, la situació tendeix cap a l’anarquia, amb zones del país fora del control de l’estat, amb molta gent buscant la manera de sortir del país perseguint d’una merescuda tranquilitat.

off1.gif