Un post diferent

diumenge, 27-Abril-2008

Fa quatre dies (és un dir) celebràvem sant Jordi. Avui celebrem la Mare de Déu de Montserrat. I ahir pensava en la relació entre la Moreneta i els catalans escampats pel món. El motiu? Senzill: el record del meu avi (un d’ells) que cada cop que sentia el Virolai es posava a plorar. I ara, des d’aquí, entenc millor aquella reacció quan escoltava el cant dedicat a la Verge. Formava part d’una generació que va haver de patir bastant, sovint lluny del lloc que els va veure néixer i, sent de Manresa, la referència a Montserrat despertava profunds sentiments religiosos, patriòtics…

Jo prefereixo no fer la prova, però em sembla que si escoltés ara el Virolai em posaria també a plorar (que consti que parlo des de la fe, o sigui que no és simplement una qüestió musical!) Per la persona que està fora de la pàtria (encara que s’acomodi al nou país) hi ha coses que no canvien…

Canviant de tema, espero poder penjar aviat la fotografia de la celebració que hi va haver ahir a Calders, un tranquil poble a la vora de Manresa, on hi he passat estones genials durant estius, amb la bicicleta amunt i avall,

I per aquí, què? Doncs Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El futur està aquí!!

Dimarts, 8-Abril-2008

Avui us poso nova informació en la pàgina dedicada a la història del Líban (demà enviaré un altre escrit!)

Ahir un antic company de l’escola (d’una de les escoles) em deia que els problemes del Líban són els mateixos que hi ha allà, però amplificats. Pensant-hi m’ha semblat que no només tenia molta raó, sinó que es podria dir que els problemes que hi ha aquí són els que hi haurà allà si no es fan millor les coses.

No em sembla exagerat. Si es busca l’origen dels problemes libanesos s’arriba a una tensió entre grups -ètnies, comunitats, minories…- que ve de fa molts anys (segles, a vegades), que tot i tenir moltes coses en comú les que els diferencien es potencien fins a límits gairebé surrealistes, i Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El Líban i Catalunya…

Dimarts, 5-febrer-2008

Ahir la M. Pilar (cioè: la meva mare!) preguntava si hi ha (al meu parer) algun punt de contacte entre el Líban i Catalunya…. No m’agrada que em facin aquesta pregunta, perquè implica parlar de dues realitats complicades, i per si no fos suficient, comparar-les. Però intentaré donar algunes pistes, i que cadascú decideixi pel seu comptes.

Superfície del Líban: 10.452 km2
Superfícies de Catalunya: 32.114 km2

Població al Líban: 4.099.000 (estimada a juliol 2007)
Població a Catalunya: 7.134.697 (2006)

Mediterrani per un costat (important!), muntanyes per l’altre (important). Calor durant l’estiu, neu durant l’hivern. Poblacions de muntanya, i poblacions de costa, amb una àmplia plana a l’interior. Hi ha una muntanya considerada amb un pes important dins l’identitat del país… Serveix (més o menys) pels dos casos.

A partir d’aquí les diferències i similituts són menys clares. Hi ha un idioma propi en els dos casos, però tothom coneix un segon idioma perfectament… Hi ha molta gent que ha vingut de fora durant els últims anys, fet que provoca una diversitat considerable. Però al Líban la diversitat és un element gairebé d’identitat nacional: diversitat racial, de fe, de cultura…

Aquí (Líban) la gent s’estima el país, molt. Ningú vol marxar, però molts dels que poden marxen… Allà (Catalunya)… no em sembla que la gent es plantegi marxar del país, o com a mínim no per necessitat.

Bé, no vull perdre les visites que he començat a rebre últimament, o sigui que per avui ho deixo aquí… La fotografia és del Mont Hermon (on hi ha desenes de temples de totes les èpoques)