Camells i més

Dimarts, 19-Mai-2009

A Petra, un dels (mini) beduïns que ofereixen passejar en burro

En el darrer escrit deia una cosa similar a que m’agrada més parlar amb les persones que no pas amb els camells que els acompanyen. I un gran amic (gran de debò!) em va replicar que ja entenia perquè no li feia massa cas: ell era el camell… Bé, darrera la conya permanent que envolta el meu amic hi ha un retret poc dissimulat al poc cas que li faig. Però és que ell no està aquí, sinó allà. Com la majoria dels lectors, i entén que no és fàcil salvar les distàncies. Total, que avui la fotografia continua la sèrie de Jordània, amb una de les escenes que més em van agradar. I aquesta vegada per l’animal i la persona…

El burro sempre m’ha semblat un Llegeix la resta d’aquesta entrada »