I ♥ Beirut, malgrat el caos!

Dimarts, 15-Abril-2008

Beirut és una ciutat caòtica.

És caòtica pel seu urbanisme, resultant d’un creixement sense un pla urbanístic clar, respectuós amb els exemples de bona arquitectura i reformador quan toca; és caòtica per la conducció (de la que ja he parlat en altres escrits) dels seus habitants, capaços de fer qualsevol tipus de combinació absolutament inimaginable per a la mentalitat occidental; és caòtica pel soroll que hi ha habitualment, degut a l’ús abusiu del clàxon a tota hora i per a tot; és caòtica també per les obres, que apareixen en qualsevol moment i no desapareixen mai; és caòtica, en algunes zones, per la mateixa manera de viure desorganitzada (o amb una organització diferent de l’occidental) de bastants dels seus habitants…

Però aquest caos, quan ja t’hi has acostumat (quan no et sorprenen els carrerons petits amb torres de 15 pisos, quan ja no t’atures quan sents que algú toca el clàxon darrera teu, quan ja t’has saltat tot tipus de prohibicions del Llegeix la resta d’aquesta entrada »