Catalunya al Líban


Barques al port de Tir

Barques al port de Tir

Avui suposo que hauria de parlar de la triple visita que rep el país: el rei d’Aràbia Saudita, el president de Síria i l’emir de Qatar. Vénen per intentar calmar els ànims, en teoria, del país, després que fa unes setmanes ha anar augmentant la tensió. A l’horitzó apareix un moment perillós: l’acta d’acusació del Tribunal especial pel Líban, del que ja n’he parlat fa uns dies. També apareix com a possible moment perillós, en un futur sempre incert, la possibilitat que l’Iran continuï amb el seu programa nuclear (i que Israel no hi estigui del tot d’acord…). Però aquestes visites àrabs al Líban no fan més que confirmar el què he dit altres vegades: el Líban depèn dels interessos exteriors, però no necessàriament (ni únicament) dels interessos americans, israelians o iranians…

Però hi ha un altre tema que s’esforça per sortir al bloc. Es tracta de les aparicions a la premsa libanesa de notícies relacionades directament amb Catalunya. Aquesta setmana, com a mínim, s’ha parlat de Catalunya pels toros, pels números del Barça i per la prostitució. Són temes que sembla que no tenen res en comú… però no és així. D’entrada, són tres elements relacionats amb la part de rauxa, tot i que sempre hi ha qui pretén vestir-los més dignament.

Avui he llegit l’article que una de les lectores ha escrit sobre el tema dels toros. El què més m’ha agradat és la causa de la distinció entre els braus i els toros: els braus són “d’aquí” i els toros “d’allà”*. I punt. Una qüestió diferent és el patiment de l’animal… però no és per això que s’han prohibit… El toro, no es pot oblidar que ha esdevingut “emblema nacional”, i després de la retallada hi ha una sensibilitat especial. De petit recordo haver vist alguna corrida, bàsicament perquè no hi havia gaires alternatives a la televisió. El què em molesta de tot plegat és l’obsessió per la regulació** (per sot ja n’havia parlat molt abans del tema taurí…). I per altra banda, em sembla curiós (sí, curiós) que els polítics puguin concedir-se el luxe de legislar sobre els toros quan hi ha tants temes pendents!

El Barça… és ben “d’aquí”. Ningú en dubte… O sí. S’ha pogut veure, des de fa anys, una utilització del fet que el Barça és un “emblema nacional” per a fins partidistes o personals. I ara que han canviat les tornes és divertit veure com els que abans deien que tot era rosa ara diuen que tot és negre, o al revés…

I la prostitució, tal com ho explica avui L’Orient-Le Jour, sembla que també és ben “d’aquí”. Doncs ja és ben trist. I és trist que es vesteixi de dignitat unes situacions escandaloses, com s’ha demostrat tantes vegades, on s’exploten les necessitats de dones vingudes de fora utilitzant-les com a simples objectes de plaer. La combinació dels diners que mou el futbol, els números de la prostitució i la preocupació per la dignitat dels toros acaba mostrant una imatge de Catalunya que em resulta, com a mínim, pobra.

* Avui he canviat els aquí i allà habituals… (I la foto és una de les clàssiques del bloc. Ara feia temps que no la posava, i la calor que està fent demanava una mica d’aigua!)

** Acabo de veure l’article de La Vanguardia parlant d’un article de The Economist…

Una resposta a Catalunya al Líban

  1. albertpenella escrigué:

    Bon article. Amb l’última frase la claves! És una llàstima, però així va el país i amb ell gran part de la societat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: