Minories i convivència


Entrada al cementiri jueu a Beirut

Entrada al cementiri jueu a Beirut

Fa molt de temps que volia penjar aquesta fotografia. Finalment ho he aconseguit! Fa dos dies vaig recordar-me d’agafar la càmera de fotos i prendre algunes de les imatges més interessants en un dels recorreguts que faig de manera habitual. A mig camí, poc després de la plaça Sodeco, a la carretera de Damasc, abans d’arribar a la Universitat de Sant Josep, et trobes amb un cementiri. De fet es podria dir que són diversos cementiris. Per a la gent poc observadora, no deixa de ser un cementiri. Si els preguntes més característiques del cementiri se’t queden mirant amb cara de sorpresa… És un cementiri. I punt.

Doncs no. És un cementiri que està dividit segons la comunitat religiosa (i civil, per tant) a la que pertanyien els seus ocupants. Hi ha un cementiri per als evangèlics, un altre per als melquites… i un altre per als jueus. Però per adonar-se’n cal fixar-si.  Una placa damunt la porta d’accés és l’element més evident. Després cal fixar-se en les tombes que es poden entreveure des de l’exterior. El què crida més l’atenció és que no es veu cap creu. Si t’hi fixes més, trobes inscripcions en hebreu… i alguna creu de David. Amb aquesta dada, s’explica l’estat d’abandonament del cementiri, fet que contrasta amb l’estat dels altres cementiris que formen part del cementiri.

Els jueus són una de les comunitats reconegudes per la constitució libanesa. És totalment lògic, ja que d’entre tots els grups reconeguts per la constitució, els jueus són els primers que van viure al Líban, abans que els cristians, i abans encara que els musulmans. Per tant, els libanesos jueus tenen tot el dret del món de reclamar un tracte just per part del seu país. Una altra qüestió és el fet que l’Estat d’Israel hagi causat molts problemes al Líban. Però el mateix caldria dir dels palestins o dels siris, i actualment són millor acceptats (en general) que els jueus.

Al Líban encara hi ha alguns jueus. Tenen un low profile, ja que hi ha una tendència a confondre la gimnàisa amb la magnèsia. I a posar a tothom dins del mateix sac. Com en altres zones… Realment em sorprèn la capacitat de reducció que tenim els homes, ja sigui pel color, per la llengua, per la religió… Els jueus, al Líban, eren una minoria d’una minoria. El mateix, però diferent, es pot dir dels cristians, que són minoria en el país, en una regió d’immensa majoria musulmana. Ser minoria influeix en la manera d’actuar, de ser. I ser majoria, també. Per tant, quan un és majoria d’una minoria, o minoria en una majoria, o … la manera d’actuar pot arribar a ser força peculiar. Poso un exemple qualsevol: el fet de parlar català a un poble qualsevol de l’interior de Catalunya significa pertànyer a una majoria; el fet de fer-ho en el mateix poble però considerat en el conjunt d’Espanya significa pertànyer a una minoria. I si aquest poble el considerem com a integrant d’Europa… ja no sé què significa. Però cada pertanència té les seves conseqüències…!

Bé. Amb això he aconseguit tornar a escriure… que no és poca cosa! Suposo que diré alguna cosa (espero que amb fotografia) dels partits de la selecció espanyola (tot un espectacle viure el mundial aquí!). Però caldrà esperar per veure si ho aconsegueixo!

4 respostes a Minories i convivència

  1. Xavier Lasauca escrigué:

    Una anotació molt interessant, Ferran. Desconeixia el pes dels jueus en aquest complex país on resideixes, el Líban. I t’encoratjo a escriure sobre com s’hi ha viscut el Mundial!😀

    • ferrancanet escrigué:

      Xavier, els jueus, històricament, han estat presents a gairebé tota la regió. Una cosa totalment diferent és la presència o les relacions amb l’estat d’Israel. Però Israel, com altres països, és més que confessional, i sovint diferenciar entre religió i política no és fàcil.

      Tinc pendent l’escrit sobre el mundial, però no trobo el moment per fer-ho. Ja avanço que és una autèntica bogeria!!

  2. Jordi Aznar escrigué:

    Hola Ferran!

    Moltes gràcies per la teva pesacada… (la pregunta que em pica la curiositat és com hi vas arribar, a la meva web? sobretot ara, quan fa massa que no hi penjo res). En tot cas moltes de les teves fotos son genials.

    Sí que m’he enrecordat de tu, sí, abans i tot de investigar una mica (que veig que ets un multi-web): la teva foto era eloquent, però la diferència és que ara estem a la mateixa quinta, mentre abans tu eres dels “grans” i dels monitors (que veig que segueixes sent, espero qeu tot l’esforç pagui la pena! segur que sí, no ho dubto). Estic llegint la teva entrada anterior i veig que tornes a Roma! i que et fas sacerdot! Moltes felicitats i molta sort, és un pas enorme! I espera, en veure els comentaris sobre la notícia, crec que potser el que ens lliga és el meu cosí, l’Alvaro Giner? havíem d’anar al Puigsacalm aquest cap de setmana, però ho hem deixat per d’aquí a uns dies per temes d’agenda.

    En tot cas, ja saps on sóc! Bon vent, et à la prochaine!

    Jordi

    • ferrancanet escrigué:

      Moltes gràcies Jordi! M’ha fet molta il·lusió retrobar-te! Efectivament, ara som de la mateixa generació! (Veient-te a tu a les fotos actuals veig que no té res a veure amb el marrec de fa 15 anys!!).

      L’Álvaro és un dels que treu el nas de tant en tant pel bloc (vàrem coincidir a Terrassa uns anys genials!) Després t’escric per explicar-te com he arribat fins la teva pàgina!! Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: