No és el què sembla…


Les coses no sempre són com semblen...

Les coses no sempre són com semblen...

Ahir vaig passar tot el dia al Nord. Al nord extrem, desconegut per a la majoria dels libanesos, i ple de fantasmes i perills insospitats. O imaginats. O, com a mínim, exagerats.

L’Akkar és la regió que va de Trípoli (la libanesa, s’entén) a la frontera nord amb Síria. La distància des de Beirut hauria de permetre desplaçaments diaris, però l’estat de les carreteres i del trànsit converteixen un viatge de 150 quilòmetres en una aventura considerable, que permet arribar a un altre món, que no té res a veure amb el què es pot veure des de Beirut fins a Trípoli. Fins ara, cada cop que he intentat anar a Akkar, la gent em mirava sorpresa. Què hi vols anar a fer? O simplement què se t’hi ha perdut? A més, és una regió perillosa, on hi ha islamistes radicals, o terroristes…

L’arribada a Trípoli ja anuncia que les coses estan canviant. Però el pas de la capital del Nord és bastant sorprenent. Primer passes per l’antiga estació de ferrocarril. Antiga, no perquè n’hi ha una de més nova… sinó perquè està abandonada, amb els seus trens i tot tal com es va quedar el dia que varen tancar la línia… Sorprenent!! Llàstima que no tinguéssim temps per parar i fer alguna fotografia. Després de l’estació de tren i el port queda la sorpresa de Nahr el Bared, camp de palestins que va ser atacat durant setmanes per l’exèrcit libanès per treure’n terroristes que anteriorment havien robat un banc i matat alguns militars.

A mesura que t’acostes a la regió d’Akkar prens més consciència de les diferències. En els cotxes, en les cases, en la gent… Evidentment, Akkar no és monocromàtic. No podem oblidar que estem al Líban!! I aquesta varietat es troba entre els diferents pobles de la regió. I no cal moure’s molt, ni massa. Dos pobles a tocar l’un de l’altre tenen ambients absolutament diferents (he estat a punt d’escriure absolutament en majúscula!), especialment si hi ha una majoria de musulmans o de cristians, o segons si es troben ja muntanya amunt o aprop del mar.

De la perillositat de la regió no en vaig veure res. La foto, no és el què sembla. O si, segons què sembli… és clar! Que al Líban hi ha armes, és un dels tòpics (i que en aquest cas, a més de ser un tòpic, segurament és veritat) més coneguts. En alguns casos es tracta d’armes il·legals o a-legals. En altres casos són armes utilitzades per forces de l’ordre, pels membres de la seguretat privada de personatges més o menys importants… Ahir vaig poder veure la realitat de més aprop. I sorprèn, malgrat que estigui totalment justificat. Però això no vol dir que pel carrer la gent vagi armada!! Ni tan sols al nord!

El què em va fer gràcia va ser la conversa que vaig tenir amb el que ens feia de guia i amfitrió:

– M’han dit que a Akkar pots tenir problemes en alguns pobles amb gent més radical…
– I ara!! Aquí tot és molt normal i tranquil!

– És que conec una persona a qui li faria gràcia venir a visitar uns temples romans, però li han dit que pot ser perillós…
– Home, si vénen estrangers sense ningú del poble és clar que pots tenir problemes! Com a qualsevol lloc! Ja preguntaré, i si s’hi pot anar t’aviso i ja parlaria amb la gent del poble…

Encantadors!!🙂

2 respostes a No és el què sembla…

  1. rabih escrigué:

    Je suis un peu surpris de ton article! Pour moi le nord et surtout Akkar est une région tres simple et tres calme!! en plus il ne faut pas etre surpris par la présence des armes que sa soit d’une maniere organisée ou non les armes sont présentes partout au Liban meme a Achrafieh! Pour moi je crois qu’au centre aussi il faut garder un pistolé car on ne sait jamais😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: