La responsabilitat dels governants: “ni parlar-ne!”

Dimarts, 25-Mai-2010

Fa uns quants dies que volia escriure aquest post. La veritat és que em falta el temps necessari per pensar una mica, més que el simple temps que fa falta per escriure’l. A veure si avui ho aconsegueixo!

L’origen de l’escrit està en una notícia que em va sorprendre: la queixa d’un parlamentari libanès a l’ambaixada iraní al Líban perquè un responsable iraní va animar (entre moltes altres coses) a Israel a invertir a Iran, en el marc d’una xerrada amb un israelí. Hi ha gent que no està disposada a fer els esforços necessaris per corregir els errors del passt que marquen la situació actual. Això serveix pràcticament per a tots els països, i per a uns quants governants, siguin d’Iran, de Israel, del Líban… o d’on sigui. Fins i tot d’Espanya.

El problema de l’Orient Mitjà (si és que només hi ha un problema) no s’arreglarà fent el què s’ha fet fins ara. Cada una de les parts haurà de Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Hem parat de comptar…

Dimarts, 18-Mai-2010
Campions de la Lliga

Campions de la Lliga

Ahir, llegint la premsa libanesa, em vaig trobar amb una frase que em permet comentar dues notícies que no tenen res a veure. Últimament, per la falta de temps, em veig amb l’obligació de relacions entre coses que, objectivament, no en tenen cap. Però així parlo de diferents temes d’un sol cop.

La frase és la del títol: Hem parat de comptar. En el contexte libanès, és una idea que apareixia en aquest article de l’Orient Le Jour. Fa referència a la posició de l’actual primer ministre Saad Hariri en relació a l’equilibri de poder, a la representació de les dues grans comunitats libaneses: la musulmana i la cristiana. I significa que, independentment de la proporció existent entre elles, la seva presència és necessària per a respectar la realitat del país. Hem deixat de comptar el nombre de crisitans i de muslmans que hi ha, ja que l’augment d’una de les comunitats no pot significar la marginació de l’altra, ja que les dues (i les altres més minoritàries) són necessàries. Em sembla una actitud interessant, i que trenca amb el discurs que la democràcia ha imposat, segons el qual tot depèn simplement del recolzament popular: si la majoria decideix que el negre a partir d’ara és vermell, doncs tots a dir que és vermell… Doncs bé, al Líban, hem deixat de comptar…

I quin és l’altre tema que no té res a veure amb els equilibris comunitaris libanesos però que es pot enllaçar amb aquesta frase? Doncs, evidentment, el de la fotografia: el títol de Lliga guanyat pel Barça aquest diumenge… Aquest any podríem dir que els culés també Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Poca memòria…!

dijous, 13-Mai-2010

En ZP al Líban fa dos anys...

En ZP al Líban fa dos anys...

Fa dies que em ronda pel cap escriure alguna cosa sobre la memòria. Més concretament, sobre la mala memòria, sobre la capacitat (enorme capacitat!) d’oblidar les coses. Les coses que passen, les coses que es fan, les que es diuen… D’oblidar-ho gairebé tot! N’he parlat alguna vegada en relació amb el fet que la gent que va al Líban des d’Europa (i en concret des d’Espanya…) sembla que no hagi viscut mai cap de les situacions increïbles que es poden viure al Líban, ja sigui la manera de conduir, l’estat d’algunes cases, les carreteres, els cotxes antics… Sembla com si sempre s’hagués viscut en aquest país que (fins fa poc, i amb gran sorpresa de molts) volia presumir de ser dels més avançats d’Europa…

Doncs bé, avui m’he animat a parlar de la memòria perquè no puc evitar fer algun comentari sobre el president del govern espanyol, en Rodríguez Zapatero, ZP… Ho sento! Ja sé que pot semblar que el tema està fora de lloc, però no! Avui, aquests dies, també al Líban es parla de’n ZP. I la veritat és que la imatge que ofereix (la seva, la del seu govern i la del país) és vergonyosa.

M’he pres la molèstia de buscar a internet el què molta altra gent suposo que haurà fet, o farà aviat, o que hauria de fer: buscar què Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Lamentable, vergonyós

dissabte, 8-Mai-2010
Manifestació contra les detencions

Manifestació contra les detencions

Fa uns dies va aparèixer una notícia que va escandalitzar a la majoria de la població libanesa. La veritat és que sembla d’una altra època… En un poble al sud de Beirut, l’acusat d’assassinat de dos homes i de dos dels seus néts, és traslladat al lloc del crim per reconstruir els fets poques hores després de l’assassinat. El poble, mogut per la ràbia, reacciona de manera totalment fora de tota lògica i control. Prenen a l’acusat, el passejen arrossegant-lo pel poble lligat a un cotxe, i després el maten penjant-lo enmig del poble.

Es tracta d’una animalada denunciada per part de les autoritats i que ja ha començat a ser investigada (de fet la fotografia és d’una manifestació per protestar contra la detenció de dues persones acusades d’haver participat en l’animalada. Evidentment, ningú discuteix la Llegeix la resta d’aquesta entrada »