Més futbol…


Els jugadors (locals i foranis)

Seguint amb el tema de la darrera entrada, avui us poso la fotografia d’un dels partits jugats durant aquestes tres setmanes en què he estat desaparegut. Varen ser tres partits contra gent del poble on està situat Al Tilal (Maad), i la veritat és que el balanç és desanimant (per a la gent del poble). És interessant veure com, si individualment no són dolents, no saben jugar a futbol. I és que el futbol és un esport d’equip, on el què predomina és el joc de conjunt. Les virtuts individuals no se sumen simplement, sinó que quan es combinen amb les dels altres jugadors, es multipliquen. No pretenc convertir l’escrit d’avui en una lliçó teòrica de futbol, sinó en una reflexió sobre el treball en equip.

Jugar a futbol, com treballar en equip, permet (o hauria de permetre) superar els propis límits personals. Els foranis que jugàvem a Maad no érem millors (tècnica o físicament) que els locals. Però teníem més cultura futbolística. I això és el què ens permetia obtenir resultats d’escàndol. En la vida això mateix es pot aplicar a moltes altres realitats…

No seré tan ingenu com per traslladar aquestes reflexions al conjunt dels libanesos, i encara menys com per afirmar que aquí no saben treballar en equip. A més de injust segurament seria fals. Però a vegades, especialment en la feina dels polítics, sembla que falti una visió de conjunt que permeti aprofitar els esforços dels altres per al bé de tots. Suposo que passa a tot arreu, però jo estic al Líban… La qüestió és que la separació en partits polítics (i això evidentment val per tot sistema democràtic basat en partits) sovint porta a una visió individual (si no individualista) de la vida política. I els resultats, tan aquí com allà, solen ser nefasts, especialment per al simple ciutadà.

No sé si aquestes dues entrades sobre futbol tenen alguna cosa a veure amb el què ens espera demà… però suposo que alguna relació hi deu haver!

En qualsevol cas, aprofito la festa d’avui, la de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, per posar una altra foto de la patrona del Líban, la mateixa Mare de Déu, sota la invocació de Harissa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: