No som res… o ho sembla!


El Víktor, intentant descansar al començament de la malaltia

El Víktor, intentant descansar al començament de la malaltia

Dimarts em van escriure per dir-me que acabava de morir el Víktor Martínez (sí, amb “k”, com a ell li agradava). Feia més d’un any que lluitava contra un cigró que se li havia plantat a la base del crani. Malgrat l’any i mig no m’esperava una notícia com la que em va deixar bloquejat el dilluns. I és que han estat molts anys amb el Víktor, tant a La Farga com a Cimal o a Viera… A partir d’ara em serà difícil sentir El cant dels ocells i no recordar els nervis que tenia el Víktor la Nit de Nadal abans de tocar-la amb la flauta travessera durant la Missa del Gall. I l’ànec a la taronja passarà a ser un record d’una de tantes històries del Víktor. I, evidentment, Sant Fost quedarà relacionat per sempre amb el Víktor (Xavi, al final tot se sap).

Sorprèn veure com ha reaccionat la gent que el coneixia (i era molta gent, tenint en compte que era professor; i dels de veritat!). M’anima veure que també entre la gent jove un exemple com el del Víktor pot donar un sentit al dolor i a la malaltia. I veure’l preocupant-se per tal que tots els nanos que havien anat a Cimal poguessin berenar, quan ja estava tan tocat, impressionava. I veient el comentari que alguns m’han fet en la línia del títol de l’escrit d’avui, he pensat que, efectivament, som poqueta cosa, o casi res, o tot simplement res davant la mort, i el cinturó negre del Víktor poc li ha servit, com poc ens serviran tantes coses que fem durant la vida. Però en el cas del Víktor, m’atreveixo a dir que amb la seva lluita per convertir la malaltia en una nova oportunitat per estimar els altres ha estat un exemple impressionant per als que l’hem conegut.

És la segona necrològica del bloc. Preferiria no haver-ne d’escriure cap, però si no és possible (i això no depèn de mi) prefereixo que siguin de gent com el Víktor o el Dani!

3 respostes a No som res… o ho sembla!

  1. Miquel Font escrigué:

    Una gran persona el Viktor. A part de moltes vivències junts a Cimal, amb en Viktor vaig passar, fa ja uns 17 o 18 anys un mes sencer en un camp de treball a Lituania (Vílnius) que m’atreviria a dir, que tot i el temps que ha passat, ha estat una de les millors experiències de la meva vida. Encara recordo com si fos ahir les peripècies que passavem a l’habitació en la que de tant en tant apareixien ratolins, no sé si per les ganes de voltar o per el mini concert que em feia el Víktor cada nit amb el piano de l’habitació (si, hi havia ratolins però també piano). En fi, que em quedo amb els bons records… sėkminga kelionė Víktor. (Bon viatge Víktor)

  2. Judit escrigué:

    Acabo d´arribar al teu bloc, en un mal moment sens dubte… em sap greu.

    Bé jo volia dir-te que entre tota la macro informació que hi ha per internet, he triat aquest espai, per treure informació sobre Beiurt i el Líban en general.
    Condueixo un club de lectura i “Homes de pluja” de la Maruja Torres es el llibre a comentar. L´escenari és Beirut, i buscava una informació més personal, de casa, per poder entendre una mica els sentiments de la gent que viu allà i dels que són, com tu, com els protagonistes uns espectadors externs. Així que si m´ho permets, faré servir alguna de les coses que dius, per fer una introducció d´una ciutat, un país, un món, diferent del nostre.

    Gràcies, i… ho sento pel Viktor i per tu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: