Cristians a l’Orient Mitjà


La creu a la muntanya libanesa

L’escapada a Faraya del dimecres em va permetre fer la fotografia que penjo avui. Es tracta d’una creu de grans dimensions (poden ser més de 10 metres) situada en un dels cims de Faraya. La vista des d’aquest punt és impressionant, ja que a la dreta queda tota la costa, i a l’esquerra les muntanyes del Mont Liban, la Bekaa i l’Anti-Liban… Amb neu, l’espectacle era, simplement, impressionant.

El fet que en un punt amb una vista tan generosa hi hagi una creu monumental s’explica per dues raons. La primera, la religiositat sincera de la majoria dels libanesos (siguin cristians, musulmans, drusosos…). La religió és una realitat viva en molts casos, amb conseqüències interiors i exteriors. En circumstàncies normals no representa cap problema per la majoria de la gent el fet que la fe de cadascú es vegi també al carrer. És la mateixa raó que ha portat a molta gent a aixecar creus en cims de muntanyes del Pirineu i de tants altres llocs. Però hi ha també una segona raó (que no és ni incomptatible ni més important que la primera): el fet de viure en una zona on el cristianisme és evidentment minoritari (i respectat) fa que els cristians vulguin manifestar de manera més clara el fet que aquí hi ha cristians. Evidentment, aquesta creu significa que estem en una zona cristiana. Lògicament, si hi ha la segona raó però no la primera, la situació canvia radicalment, ja que la religió ha passat a ser, simplement, un fet diferencial, un element identitari, que ha perdut tota la seva essència. Normalment, insisteixo, no és el cas libanès. Però sempre es poden trobar excepcions…

La creu de la fotografia està carregada de gel, de la neu acumulada i geladada de l’última nevada. S’uneixen en una sola imatge tres elements claus per comprendre el Líban: el cristianisme, la muntanya i la neu. Cada element ha aportat aspectes importants a la mentalitat libanesa, que fa d’aquest país un cas especial a tota la regió: la presència important de cristians; el fet que durant molts anys part de la població s’ha servit de la muntanya com a refugi (i no només de la calor…); i la presència de la neu (que tard o dora acabarà sent aigua) que permet convertir la terra libanesa en regió envejada per molts veïns…

Una imatge val més que mil paraules? Potser sí, si ja saps què hi ha darrera la imatge!

8 respostes a Cristians a l’Orient Mitjà

  1. Sergi escrigué:

    M’agradaria que es respectés també els que ens agrada la natura sense afegitons… per a mi no és un lloc per a una creu, ni al Líban ni al Pirineu.
    Sembla territori conquerit…

  2. Sílvia escrigué:

    Faraya! Hi vam anar a l’agost i ja era bonic d’imaginar-se com seria a l’hivern. Ara que en veig una foto, el paissatge deu ser impressionant, preciós!!Quina sort tens de poder-ho veure a totes les estacions de l’any!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: