Conèixer la realitat


El souk de Saida

Avui he fet una ullada al bloc acabat d’estrenar del Xavier Lasauca La mà de Fàtima. Hi he entrat de rebot, en veure que algú havia arribat aquí des del seu bloc. M’hi he trobat un escrit sobre el discurs del president dels EEUU a El Caire. La lectura m’ha semblat interessant, però m’ha provocat una sensació que en els últims anys s’ha accentuat, tot i que havia començat a l’època en què treballava a l’escola. Explicar les coses és molt senzill. Ensenyar-les, no tant. I conèixer, això ja és tota una altra història. Passava, repeteixo, a l’escola, on després d’una explicació magistral descobries que els nanos no havien entès res… tot i que havien comprès el missatge. No sé si m’explico!

L’Orient és una imatge creada després de segles. Està formada, segons les versions, per camells i sorra, armes i explosions, misteris i sorpreses. Occident també és una imatge, potser un mica més moderna, però no per això més real: llibertat, èxit, diners, poder… Intentar explicar com és la vida aquí no és fàcil, per la senzilla raó que aquí, com a tot arreu, hi ha moltes maneres diferents de viure la vida. Però el què sí és cert, des de la meva experiència, que Orient és diferent que Occident. En què consisteix aquesta diferència? Diria que està formada bàsicament per petits detalls. Però molts. Tants, que fa que la vida sigui diferent.

Recordo ara el comentari d’una persona que havia viscut al Congo uns anys. Quan li preguntaven com era Àfrica abans de respondre recordava que Àfrica és un continent. D’Orient es pot dir més o menys el mateix. I d’Occident… Evidentment, ni l’Orient ni l’Occident són (si és que efectivament es pot dir que són) com eren fa un segle, o 50 anys. Però el què tinc clar és que són diferents entre ells. Però diferència mai m’ha semblat una paraula negativa. He viscut amb la diferència des de ben petit: la veia a casa constantment, a l’escola, pels carrers, a la televisió… La gent és diferent, els països, les cultures, els colors i les olors… I gràcies a Déu que és així!

Que la diferència ha estat una causa de conflicte sovint és una evidència. Però en realitat el problema no és la diferència en si mateixa, sinó la capacitat d’acceptar l’altre tal com és, respectant la diferència. És veritat que algunes diferències son tan grans que impliquen un problema real (quan el què per alguns és virtut, per altres és vici; o el què alguns prohibirien, els altres ho tenen com a essencial…). Però aquestes diferències són les excepcions, i sovint, quan es fa l’esforç per conèixer l’altre, es descobreixen raons que poden explicar-ho.

2 respostes a Conèixer la realitat

  1. Benvolgut Ferran, t’agraeixo que hagis llegit el meu bloc i que li dediquis una anotació que convida a la reflexió. Segueixo el teu bloc des de fa mesos: vaig visitar el Líban l’any 1998 i des d’aleshores miro d’estar al corrent del que passa en aquest petit i fascinant país, i el teu bloc és una molt bona referència.

    Volia estrenar el bloc amb un fet rellevant de l’any passat, i em va semblar que el discurs d’Obama al Caire va ser prou important. Vaig extractar els paràgrafs més rellevants de les onze pàgines i vaig afegir algunes consideracions sobre les repercussions del discurs a Europa i un recent discurs de la secretària d’Estat Clinton al Marroc. Fonamentalment pretenia ser una anotació en clau geopolítica.

    Sóc plenament conscient de les diferències existents entre Orient i Occident, que es mantenen i es mantindran sempre (en part sobre la base dels “petits detalls” que esmentes), i sobretot combrego amb la teva frase “Però en realitat el problema no és la diferència en si mateixa, sinó la capacitat d’acceptar l’altre tal com és, respectant la diferència”. Si de la meva anotació has deduït que advocava per una mena de “conversió” del món oriental cap al món occidental, m’he explicat ben malament. Només volia emfasitzar que des de l’Administració Obama s’estan fent esforços per intensificar la cooperació en educació, R+D+I i drets humans, la qual cosa representa un avenç respecte d’administracions anteriors i, estaràs d’acord amb mi, un avenç respecte de la situació d’alguns col·lectius (drets de les dones, formació professional per al jovent i suport a l’empresariat, per exemple).

    I respecte les consideracions que fas sobre explicar i conèixer… Em considero un afeccionat a la política internacional, que encara té moltes coses per aprendre! Però sóc un gran devorador de notícies sobre la zona euromediterrània i el Pròxim Orient, i tenia ganes de compartir les meves reflexions, sobretot amb persones com tu, que ens en parlen i ens feu de referents. Espero que continuem aquest apassionant diàleg i t’envio una abraçada ben forta des de Catalunya.

  2. ferrancanet escrigué:

    Xavier, el meu problema és que no tinc temps per dir tot el què hauria de dir per assegurar que la gent entengui el què vull dir. El meu comentari anava més dirigit contra la imatge sovint massa simple de les diferències entre Orient i Occident per evitar caure en oposicions radicals. No era, per tant, una crítica als teus plantejaments. Com a màxim, era (i això reconec que em va “picar” una mica) una resposta a la frase de’n Mahmud Darwix…

    Espero poder continuar parlant sobre aquesta regió del món… i sobre d’altres coses!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: