Cristians a l’Orient Mitjà

divendres, 29-gener-2010

La creu a la muntanya libanesa

L’escapada a Faraya del dimecres em va permetre fer la fotografia que penjo avui. Es tracta d’una creu de grans dimensions (poden ser més de 10 metres) situada en un dels cims de Faraya. La vista des d’aquest punt és impressionant, ja que a la dreta queda tota la costa, i a l’esquerra les muntanyes del Mont Liban, la Bekaa i l’Anti-Liban… Amb neu, l’espectacle era, simplement, impressionant.

El fet que en un punt amb una vista tan generosa hi hagi una creu monumental s’explica per dues raons. La primera, la religiositat sincera de la majoria dels libanesos (siguin cristians, musulmans, drusosos…). La religió és una realitat viva en molts casos, amb conseqüències interiors i exteriors. En circumstàncies normals no representa cap problema per la majoria de la gent el fet que la fe de cadascú es vegi també al carrer. És la mateixa raó que ha portat a molta gent a aixecar creus en cims de muntanyes del Pirineu i de tants altres llocs. Però hi ha també una segona raó (que no és Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Per fi!

dimecres, 27-gener-2010

Neu a Faraya

Aquest matí he fet una escapada a Faraya, per gaudir de l’espectacle que ofereix la neu que ha caigut els últims dies. He aprofitat per fer una mica d’esquí (perquè no se m’oblidi) i algunes fotografies. El dia, ja ho podeu veure, espectacular. I la neu que hi havia, també. Per fi, després de dos anys de les primeres fotografies de la neu libanesa, avui hi he pogut tornar. I també, per fi, he pogut trobar el moment per escriure alguna cosa al blog, que tenia mig apartat. A veure si els propers dies puc dedicar-hi una mica més de temps!

Notícies no n’han faltat. La més important, evidentment, la mort de 90 persones a causa de l’accident d’avió. És veritat que el temps, aquells dies, era realment dolent, amb algunes tempestes impressionants. Però fins que no apareguin les caixes negres no se sabrà la causa concreta. Per aquí ja comencen a Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La criminalitat al Líban l’any 2009

dimecres, 20-gener-2010

No. No es tracta de criminals, ni de libanesos... La foto és de l'estiu, a Les Cedres

Fa uns dies L’Orient le Jour va publicar les dades sobre la criminalitat al Líban durant l’any 2009. Són dades força sorprenents, o com a mínim a mi m’ho semblen:

4 homicidis; 139 cotxes robats; 60 robatoris per la tècnica de l’estirada des d’una moto; 143 robatoris amb violència; i 66 robatoris individuals. No sé per què, però tinc la sensació que els homicidis que han aparegut durant l’any a la premsa són més de 4. En qualsevol cas, es confirma la sensació que tens quan vas pel carrer: els robatoris són molt poc habituals. Tant és així, que la majoria surten als diaris.

La setmana passada la notícia va ser el segrest de dos joves quan tornaven a casa després d’haver sortit de nit. Al cap d’unes hores eren alliberats, després d’haver pagat el rescat. Doncs al cap de dos o tres dies els autors (hauria d’afegir l’habitual presumptes, però no m’agrada massa, tot i que en justícia és així) eren detinguts. No es pot dir el mateix dels autors del Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Conèixer la realitat

dijous, 14-gener-2010

El souk de Saida

Avui he fet una ullada al bloc acabat d’estrenar del Xavier Lasauca La mà de Fàtima. Hi he entrat de rebot, en veure que algú havia arribat aquí des del seu bloc. M’hi he trobat un escrit sobre el discurs del president dels EEUU a El Caire. La lectura m’ha semblat interessant, però m’ha provocat una sensació que en els últims anys s’ha accentuat, tot i que havia començat a l’època en què treballava a l’escola. Explicar les coses és molt senzill. Ensenyar-les, no tant. I conèixer, això ja és tota una altra història. Passava, repeteixo, a l’escola, on després d’una explicació magistral descobries que els nanos no havien entès res… tot i que havien comprès el missatge. No sé si m’explico!

L’Orient és una imatge creada després de segles. Està formada, segons les versions, per camells i sorra, armes i explosions, misteris i sorpreses. Occident també és una imatge, potser un mica més moderna, però no per això més real: llibertat, èxit, diners, poder… Intentar explicar com és la vida aquí no és fàcil, per la senzilla raó que aquí, com a tot arreu, hi ha Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Les aparences enganyen (sovint)

diumenge, 10-gener-2010

Un basc, un català i un gallec...

Ja se sap que les coses no són sempre el què semblen, que les aparences enganyen. El mateix es pot dir per les persones: no sempre la gent és tal com sembla vist des de fora. I el mateix es podria dir dels països. Les aparences poden enganyar. Però també ens pot passar que s’interpretin les coses malament, o simplement que la imatge que nosaltres tenim sigui totalment falsa, independentment de l’aparença…

La fotografia d’avui està agafada pels pèls, però també es pot considerar com un exemple del què acabo de dir: les aparences enganyen… ja que els de la fotografia no tenen res d’oriental, ni d’àrab. És l’acomiadament que vaig tenir abans de marxar l’última vegada. I tot culpa del personatge de la dreta, que podríem considerar com una autèntica cabra boja, capaç de qualsevol cosa. Si avui us parlo d’això és perquè, com podeu imaginar, hi ha Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Esperant la neu…

dilluns, 4-gener-2010
En un bosc de cedres

En un bosc de cedres

Doncs sí. Ja hem arribat al 2010. No diré qui ho havia de dir, perquè em sembla exagerat, però sí que recordo fa uns quants anys, quan em semblava que el 2010 quedava més o menys tan proper com l’any 3500 (per posar un exemple). La foto d’avui és de l’estiu, és a dir, de fa quatre dies, i la he escollit per tres raons: perquè fa dies que voldria fer una escapada, i no ho aconsegueixo; perquè el mes de setembre vaig dir que posaria fotografies fetes durant l’estiu; i perquè encara no l’havia penjada…

Està feta en un dels pocs boscos de cedres que queden al Líban. Com ja he dit altres vegades, no us imagineu una extensió immensa plena de cedres… Es tracta de petits espais on queden uns quants centenars de cedres autèntics (no fruit de la reforestació) i uns pocs exemplars realment espectaculars, amb centenars o mil·lers d’anys acumulats. Aquests boscos s’han transformat en una mena de Llegeix la resta d’aquesta entrada »