Nadal a Beirut


Nadal al Centre Ville de Beirut

Algú m’ha preguntat aquests dies què tal el Nadal al Líban. La veritat és que no hi ha massa diferència amb el Nadal que es pot viure allà… o com a mínim el Nadal que jo hi vivia: sopar la vetlla de Nadal, Missa del Gall amb ressopó; i el mateix dia de Nadal, dinar de gran festa… Els carrers estan absolutament buits durant les hores del dinar, i gairebé buides la resta del dia. Però abans i després de Nadal és la bogeria. M’ha fet pensar en una imatge que en el seu moment em va sorprendre: les voreres de l’Eixample absolutament plenes de cotxes un dia de Nadal, fa poc més de 10 anys.

L’ambient pels carrers (especialment en zones cristianes, però no exclusivament) és totalment nadalenc, i es poden escoltar cançons de Nadal en les zones més comercials. També aquí ha arribat aquesta mena de identificació entre el Nadal i el fet d’haver de comprar… Tenint en compte el què se celebra no deixa de ser curiós!

El dia 24 vaig poder estar a la casa de dues famílies d’iraquians. No buscàvem solucionar-los la vida, ni treure’ls de la pobresa en la que viuen. Tampoc pretenia tranquil·litzar la consciència… el què volia era intentar portar una mica d’escalfor, de cariño (paraula que trobo a faltar en català, ja que afecció no em sembla comparable) a unes famílies que han hagut de deixar el seu país, que han perdut parents i amics, i pels que el Nadal pot representar un moment especialment difícil si als petits de casa no els poden fer cap regal, o si el dinar de Nadal no pot ser gaire especial. Així doncs, equipats amb uns bons bombons i algun regal pels petits vàrem passar el matí amb un grup de nanos libanesos visitant les famílies. Em va fer gràcia la manera amb què un altre grup repartia regals: es quedaven tots menys un parell dins la furgoneta… Curiós, també!

Llegint l’escrit d’un lector del bloc (ente altres coses) vaig pensar com explicar en què consisteix el Nadal pels cristians. Doncs bé, nosaltres recordem el dia en què aquest món va recuperar part del seu sentit; en què l’Amor va vèncer la mort; en què Déu va fer-se home en un petit nadó, en un racó de món, i es va manifestar als homes de bona voluntat. I és això el què ens porta a felicitar un bon Nadal!

2 respostes a Nadal a Beirut

  1. Victoria escrigué:

    Hola Ferran:
    Bon any 2010 i gràcies per informar-nos de la vida al Líban.
    Volia dir-te que jo, a vegades, cariño ho escric en català dient més aviat: estima o, senzillament afecte però estima o estimació ho trobo molt bonic.
    Em fa il.lusió dir-te que tinc un blog a un portal per pares i mares joves. A veure si queda bé el link:
    http://criatures.cat/seccio/blogs/la-convivencia-un-trencaclosques/
    Una abraçada,
    Victòria

    • ferrancanet escrigué:

      Ben vinguda, Victòria! Quina sorpresa…!
      Estima, estimació, afecte… sí, però no… No ho sé, són paraules properes, però sense tot el significat.

      El link ha quedat bé, i el poso entre els blogs dels lectors.

      Molt bon any, i records al Santi quan hi parlis!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: