Tornem al laïcisme i el confessionalisme


El general Michel Aoun i el patriarca cardenal Sfeir

El general Michel Aoun i el patriarca cardenal Sfeir

La notícia d’avui (espero acabar d’escriure abans que sigui demà…) és la reunió entre el general Michel Aoun (líder d’un dels partits cristians, que forma part de l’oposició) i el Patriarca Sfeir. En altres països aquesta reunió seria estranya, i fàcilment es consideraria com una intromissió de l’Església en política. Aquí, tot i que alguns puguin tenir plantejaments similars, per a molts és normal que els líders religiosos tinguin alguna cosa a dir als líders polítics. No es tracta, evidentment, de dictar el què toca i el què no toca fer. Es tracta més aviat de tenir en compte la realitat, és a dir, que per a molts ciutadans, els responsables religiosos (cristians i musulmans) són persones importants.

La reunió entre el general Aoun i el patriarca Sfeir té molta història darrera. Si ens remuntem als inicis dels anys 90, podem trobar-nos com seguidors del general van envair la residència del patriarca. Com tota la història libanesa, saber què va passar exactament i per què depèn de les referències que utilitzis, i en última instància, de la confiança que fas a cada persona. L’incident (greu) va ser utilitzat pels crítics d’Aoun per acusar-lo d’atacar l’autoritat cristiana per la simple raó que no el recolzava en les seves decisions político-militars.

Actualment, Aoun és un dels principals aliats d’Hesbol·là, i per tant un dels homes que defensen interessos propers a Síria, encara que possiblement ho faci simplement per interès personal. En aquella època, Aoun dirigia l’exèrcit en un intent desesperat i inútil de controlar el país, enfrontant-se a les milícies cristianes i més tard a l’exèrcit sirià.

La vida dóna moltes voltes. I els enemics d’ara poden ser els amics de demà. És el problema de tenir enemics… En qualsevol cas, estaria bé si no representés un simple canvi d’enemics (tot i que ara no hi hagi armes pel mig…).

Paral·lelament s’ha iniciat un tímid debat sobre la confessionalitat de l’estat o la laïcitat. Quedi clar que aquí no es parla d’un estat laïcista, sinó laic. Per les respostes que hi ha hagut d’un costat i de l’altre, em sembla que encara no és ha arribat el moment…

(Ja seguiré quan tingui més temps, però feia dies que no escrivia i volia posar alguna cosa! Per cert, dir que els morts de Damasc són per l’explosió d’un pneumàtic em sona una mica ridícul, no?)

Advertisements

2 Responses to Tornem al laïcisme i el confessionalisme

  1. mireia ha dit:

    benvolgut,

    necessitaria posar-me en contacte amb tu. M’han ofert una feina a Beirut i estic al 50% feliç al 50% preocupada.

    he trobat el teu blog i m’agradaria molt preguntar-te unes quantes coses. Per cert que sóc de Sant Cugat, encara que visc a Barcelona 🙂

    em podries escriure al meu email i jo et contesto??

    mil gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: