Dignitats i identitats nacionals

dijous, 26-Novembre-2009
Tribunal Constitucional...

Tribunal Constitucional...

Avui he vist que la premsa catalana ha publicat un editorial conjunt per defensar la dignitat de Catalunya en previsió d’una sentència negativa del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. Normalment no parlo del què passa allà, ja que de gent que fa això n’hi ha molta, i millor que jo. Avui faré mitja excepció, ja que voldria aprofitar per parlar també de la dignitat del Líban, i de les identitats nacionals.

Em guardo la meva opinió sobre l’Estatut de Catalunya, perquè no tinc cap interès de fer política, i sobre la seva constitucionalitat (si el Constitucional necessita tant de temps, la meva opinió no té cap mena de valor). El què sí és interessant (per dir alguna cosa, ja que també es podria dir preocupant, o curiós…) és com, darrerament, el dret i la justícia comencen a ser un catxondeig: les estructures que haurien de ser independents han demostrat massa cops una dependència escandalosa, i els primers que pretenen aprofitar-se’n (amb força èxit, call acceptar-ho) són els polítics. A falta d’educació s’intenta legislar, com si a base de lleis es construïssin les societats i es formessin les persones.

Interessant també, veure les dificultats i els estils diferents per convèncer la gent que pensa de manera diferent. Aquí i allà, dins un mateix Estat hi ha Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Corrupció a la libanesa

dijous, 19-Novembre-2009
El mapa de la corrupció al món

El mapa de la corrupció al món

Avui us ofereixo una altra dada que s’ha fet pública recentment. Es tracta de l’informe del grup Transparency International que es dedica a analitzar la corrupció dels diferents països. El resultat obtingut pel Líban és força, diguem-ne, baix. Per fer-nos una idea, està empatat amb Uganda, Nigèria, Líbia, Hondures o Nicaragua. Dit en altres paraules, queda molta feina!

Ahir parlàvem de corrupció amb un libanès i un argentí. L’origen de la discussió era el carnet de conduir. L’argentí no en té, perquè va suspendre l’examen. El libanès sí, perquè va pagar a la persona corresponent… El libanès li va preguntar a l’argentí si allà hi havia corrupció, i la resposta va ser un melancòlic, sí, com a tot arreu. Al Líban no hi ha corrupció. Hi ha una manera diferent d’organitzar el país. Una mica com el què expliquen de la màfia en els bons temps, on era el més semblant a la Seguretat Social actual en un ambient on l’Estat omnipresent encara no Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Futbol amb estudiants

dilluns, 16-Novembre-2009

A falta de fotos del partit...

Ahir vaig tornar a la pista fe futbol sala després de mes i mig sense poder jugar. El partit va ser a Fanar, amb alguns grans (jo era el més vell!) i uns quants petits: estudiants de l’últim curs escolar, és a dir, de 17-18 anys. El partit va ser intens, amb bon joc, molts gols… Però no tinc intenció de convertir un bloc sobre el Líban en un lloc on publicar resums dels partidets de futbol sala. La qüestió que em va sorprendre, i que m’ha fet parlar del futbol amb estudiants, és que al final del partit, dos dels joves jugadors van començar a parlar de sinus i cosinus, funcions, valors absoluts, derivades… Sincerament, em va sorprendre. Quan jo tenia la seva edat no recordo haver parlat de matemàtiques amb els meus companys de classe excepte si hi havia una raó important per fer-ho. Però m’atreveixo a assegurar que no seria just després d’un partit de futbol, i menys un diumenge a la tarda.

L’educació, per aquestes contrades, té una importància considerable. I els propis alumnes en són conscients. Molts saben perfectament que si en el futur volen tenir una bona feina (i bona no només significa amb un bon sou) han d’espavilar. I comencen a fer-ho quan encara estan a l’escola. No sé si són conscients del grau de desgràcia en el què viuen… o com a mínim això és Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Espies sentenciats a mort

dijous, 12-Novembre-2009
La pena de mort encara existeix al Líban

La pena de mort encara existeix al Líban

Fa uns mesos vaig començar a escriure una entrada en la que parlava de la pena de mort. Es va quedar en simple esborrany fins que me’n vaig cansar de veure’l cada dia a mig fer. Avui, llegint una notícia de La Vanguardia, me n’he recordat, i he decidit tornar-ho a intentar. El fet que, pel què sembla, quatre libanesos hagin estat condemnats a mort per espiar a favor d’Israel, ha passat, fins ara, desapercebut en alguns mitjans libanesos. La raó, la veritat, no la tinc massa clara. No sé si es deu a la intenció de no donar ressò a la notícia. El fet és que ho he sabut per La Vanguardia.

No m’acostumo a viure en un país on hi ha encara la pena de mort. Puc entendre que l’espionatge pel país considerat per molts com l’enemic estigui fortament penalitzat. Però matar, sigui per la raó que sigui, sempre em sembla desmesurat. Em ve al cap el què deia Joan Pau II sobre la pena de mort: que només es podria justificar en situacions on Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Ara toca treballar

Dimarts, 10-Novembre-2009
El nou Primer Ministre, Saad Hariri

El nou Primer Ministre, Saad Hariri

Ahir es va anunciar que s’ha arribat a un acord per aprovar el nou govern libanès. Després de tant de temps de marejar al personal amb peticions i reclamacions, ara és el torn del ciutadà d’exigir que compleixin amb les seves responsabilitats, i que demostrin que estan allà per alguna cosa més que per assegurar el futur dels seus fills i parents en general. De feina n’hi ha tanta com vulguin.

Personalment estic content perquè han mantingut a un ministre que ha demostrat, en diferents moments, ganes de treballar per arreglar coses concretes que no funcionaven. Es tracta del ministre de l’interior (càrrec especialment complicat en general, i especialment en un país com el Líban…). Evidentment encara queden coses a millorar, i algunes no depenen massa d’ell. Però amb una mica més de temps segurament es notin més millores. A veure si s’encomana una mica i els que tenen més fama de penques segueixen el seu exemple.

S’ha parlat bastant de corrupció últimament, ja que Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Una dada interessant

dilluns, 9-Novembre-2009
Dades sobre les transaccions dels expatriats libanesos (2009)

Dades sobre les transaccions dels expatriats libanesos (2009)

Avui apareix a L’Orient-Le Jour una dada que buscava des de feia temps. Es tracta dels diners que envien els libanesos que viuen fora del seu país. A més, apareix en relació amb el PIB del país, i hi ha una comparativa amb altres països de la zona. Tot plegat em sembla molt interessant, i és un complement del què deia a l’últim escrit, sobre la família libanesa. 7 mil milions de dòlars no és una xifra petita. I menys encara si resulta que el PIB del país és de 32 mil milions… Significa que si per alguna raó aquests diners no arriben al país, la situació seria realment complicada. Això mateix és el què alguns pensaven que passaria a causa de la crisis que ha ocupat tots els mitjans de comunicació durant l’últim any. Doncs bé, per ara no s’ha notat massa, ja que la diferència ha estat de 2’5% respecte l’any anterior.

Una altra dada que apareix a l’article és que el Líban ocupa la 4a posició en el rànquing de Llegeix la resta d’aquesta entrada »