Esperem…


El burro espera...

Com alguns/es haureu pogut notar, fa dies que tinc el bloc especialment abandonat. El motiu és molt senzill. No estic a Beirut, sinó a Pamplona. I no m’agrada parlar del Líban sense estar allà (deixant de banda que a més d’escriure hi ha altres coses a fer!). Però el què havia de ser una estada curta va passar a no ser-ho tant, i s’està convertint en una estada eterna! Aviat farà un mes que vaig deixar el Líban amb una calor considerable, i ara estic a la meitat de temperatura, i amb una pluja que feia temps que no veia. Ja està bé freca i pluja a aquesta època.

L’espera (que de passada aporta el títol) es deu a unes gestions per tal d’oficialitzar el què ja feia l’any passat al Líban: tenir un permís de residència com a voluntari, enlloc de turista (que ja comença a ser sospitós això d’estar més d’un any fent de turista!) o de corresponsal de premsa… Un dels papers que has d’omplir per poder obtenir el permís de residència és una declaració on afirmes que no faràs res de dolent contra el Líban ni cap altre país, “excepte Israel”. M’ho havien explicat, i fins i tot em sembla que n’havia parlat aquí, però tenir-ho al davant es diferent. I em confirma el què altres cops havia pensat: que alguna cosa falla quan entre les prioritats d’aquí hi ha l’odi, l’atac, la manifestació constant de les diferències… per molts arguments que pugui haver-hi. Avui mateix hi ha hagut una altra intervenció del líder d’Hesbol·là realment sorprenents.

Algú es pot pensar alguna cosa similar per allà??? Doncs sí, per desgràcia!

Advertisements

3 Responses to Esperem…

  1. Montse ha dit:

    Bé, Ferran, a l’espera que els papers se’t normalitzin tal com vols, que segur que ja t’arribarà, et podries plantejar de venir a la cosinada del dia 11 d’octubre! Com ho veus? Ja som un centenar… Et sembla que t’hi podries apuntar? A veure. Una abraçada

  2. M.P. ha dit:

    És fascinant!

    D’un matrimoni amb deu fills, ens podem reunir els seus descendents de cinc generacions- des de fills fins a rebesnéts-. Contant-hi també els “sobrevinguts” arribarem a ser un centenar tot i que falta gent que no podrà assistir-hi.

    La veritat és que fa molt de goig!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: