El Líban no existeix (allà)

El President Sleiman, amb en Hariri i l'Aoun...

Ara fa deu dies que vaig marxar del Líban. Des de la relativa fresca de Pamplona (relativa segons el dia, l’hora i amb què es compari) he pogut confirmar el què ja pensava, és a dir, que el Líban no existeix si no hi ha males notícies. Durant aquests deu dies, només ha aparegut a les notícies quan un soldat lleidetà ha mort mentre feia esport. A les notícies es parlava de la FINUL, la base Miguel de Cervantes i poca cosa més.

És normal que passi això. Si no hi ha notícies, no n’hi ha, i no cal invertar-les. A més, crear notícies no és fàcil: descobrir quines coses poden interessar als lectors que habitualment només busquen la sensació de saber totes les coses importants que han passat al món. Per això, que en Hariri i l’Aoun es reunieixin no és notícia… allà.

Al Líban, la reunió entre l’encarregat de formar el nou govern (Hariri) i el cap del partit cristià amb més representats al parlament (Aoun) sí que és notícia, ja que hauria d’aconseguir desencallar la creació del govern (les eleccions van ser fa gairebé tres mesos!). Però no sembla que tinguin massa pressa en arribar a acords. Potser perquè un acord significaria reduir les pretencions d’uns i altres. I potser perquè no té massa lògica que un partit que ha perdut les eleccions (per molt que sigui el més votat d’entre els partits cristians, que no vol dir que tingui la majoria del vot cristià…) posi les condicions al que les ha guanyades. I menys encara que cadascun dels partits que estan a l’oposició posin les seves respectives condicions. Curiós!

Amb l’arribada del mes de setembre potser els polítics es decideixen a posar-se les piles, i començar a treballar. La majoria de turistes ja han abandonat el país (sembla que ha estat el millor any de la història del Líban!) i ha arribat el moment de la veritat. Hi ha massa temes pendents com per permetre’s el luxe de tenir tot l’aparell públic bloquejat per qüestions partidistes/personals!