Els boscos de cedres


Damunt un cedre

Durant els dies que he estat fora he pogut fer una passejada per un dels boscos de cedres. Els boscos libanesos no tenen res a veure amb els que podem conèixer per allà. No hi ha boscos com els que es troben al Prepirineu, al Pirineu… ni tan sols Collserola! Si parlem d’un “bosc de cedres” hem de fer unes quantes reduccions mentals, ja sigui per l’extensió ja sigui per la qualitat. És a dir, o bé es tracta d’un reduït nombre de cedres antics i “autèntics” o bé es tracta de reforestació, i a vegades amb un estil més proper al jardí que al bosc. Hi ha algunes muntanyes on s’han plantat els arbres en línies, com si fos un mapa amb les línies de nivell.

La muntanya libanesa és diferent. Aquí sempre tens una carretera que arriba fins dalt de tot. L’explicació cal buscar-la, un cop més, en la situació del país en els últims trenta anys. Un cim és un bon lloc per controlar una part important del territori. Sovint s’hi han col·locat llocs d’observació militar (és freqüent trobar-s’hi restes de sacs de sorra per protegir-se), o canons, carros, casernes i el què faci falta. Com a conseqüència, la muntanya està plena de camins que pugen “per la directa”, i d’altres més suaus, cosa que ha provocat que el libanès s’acostumés (els que gaudeixen amb la muntanya) a pujar i baixar en cotxe. I això ha fet que molts libanesos coneguin la muntanya només pels seus restaurants. Com a conseqüència de tot plegat, si en una muntanya no hi ha cap restaurant, la majoria de libanesos no sap ni tan sol que existeix.

Barouk, vist a Google earth

Barouk, vist a Google earth

Però tornant als cedres, el què més m’impressiona és la sensació d’estar en un lloc antic. Em passa el mateix quan veig una tortuga. El cedre creix molt a poc a poc. Un cedre de 30 anys té pinta d’avet. Quan passa els 40 comença a canviar la seva morfologia. Deixa de tenir la forma típica de l’avet (un simple triangle) per convertir-se en una cosa molt més elaborada. El què es veu a la fotografia (a més de les persones, és clar) forma part d’un únic cedre. I estem a mig metre de terra! Impressiona la potència del cedre, les ganes de créixer i de perdurar en la història. Es troben alguns exemplars de més de tres mil anys d’antiguitat, i provoquen un respecte força curiós. Val la pena fer l’escapada per veure l’espectacle!

Advertisements

2 Responses to Els boscos de cedres

  1. M. P. ha dit:

    Déu n’hi do del cedre…No sé si a més de damunt el cedre es pot dir també “dins”…Tinc l’esperança de poder visitar algun dia els bíblics cedres del Líban…

  2. josep ha dit:

    Kific,Ferran! la setmana passada vaig ser-hi al Líban, als cedres, també, els mes populars els de la vall de Kadisha i uns altres que hi ha a Jaj (al districte de Jbeil). El país em va agradar, sobretot les muntanyes, amb l’aire fresquet i net, (la xafogor de la vora del mar és insuportable). Vaig estar sobretot a la zona maronita (d’on és la meva xicota), tot i que tb vaig voltar (el Bekaa, Saida i Tir) a mes de Bethroun i Byblos. Em va sorprendre molt el menjar, molt variat i tot deliciós, i també la manca de govern i el sentit tribal que tenen de la política, a mes dels controls a totes les carreteres. Anant cap a Tir vam veure cascos blaus coreans i tot, i per dins a Beirouth (oest) una processo de Hamas cridant a la Jihad, mentre preníem cafe a la terrassa de l’starbucks…haha. Un país ple de contrastos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: