Molta feina!


Ara fa dies que no dedico ni un minut a escriure. I no és per falta de temes, sinó de temps… I és que em toca escriure, però d’altres coses. De temes n’hi ha uns quants. Des de l’actualitat libanesa (amb un re-escollit president del Parlament, un nou primer ministre, les negociacions per a crear el nou govern; els incidents que hi va haver fa un parell de dies en un dels barris del Beirut oest…) fins a un tema proposat en un altre bloc per l’Alex: les coses senzilles. També podria parlar de l’intercanvi de missatges amb un altre blogaire (entre altres aficions) sobre un tema d’actualitat per allà: l’avortament.

Però la veritat és que em falta temps per parlar de tot plegat. Tinc per davant un possible campament amb nanos la setmana que ve, una tesina, un examen de final de carrera, unes quantes gestions per omplir forats, un viatge llampec a Pamplona i tres setmanes desconnectat de la xarxa, o sigui que no sé quan trobaré el temps per parlar de tot plegat.

Però, per evitar una acumulació que al final m’impedeixi d’escriure res, aprofito el suggeriment de l’Alex (i el comentari fet per la Sílvia al post sobre la pobresa i els nens). I aquesta és l’explicació de la fotografia que poso avui, feta en el jardí d’una casa que ens van deixar per dormir-hi de camí a la Vall Santa (de la que us parlava a l’escrit anterior). I és que si hi ha alguna cosa senzilla que m’encanta són les flors. Per aquí n’han passat poques, però no per falta de ganes. El què més m’atrau és, precisament, la senzillesa que tenen. Una naturalitat que els permet aparèixer tal com són, ja sigui plenes de vida i colors o pansides i descolorides. Totes tenen el seu encant.

Són, en el fons, com les persones, quan apareixen tal com són, quan el seu exterior ens permet intuir el què guarden a l’interior, quan no pretenen semblar el què no són (per més o per menys). I aquí entre en joc la capacitat d’acceptar-se tal com un és… rosa, lliri o card (per exemple). Doncs bé, l’exemple ideal de persona senzilla, que apareix com és perquè encara no ha après (quina sort!) a aparentar, són els nens; i aquí tornem al comentari de la Sílvia… Per què és tan fàcil arrencar somriures dels nens i nenes? Per la seva senzillesa. Sense cap mena de dubte. I per què les coses senzilles ens arriben, sovint, més profundament que d’altres “complexes”? Pel mateix motiu: la seva senzillesa!

Anuncis

5 Responses to Molta feina!

  1. Lali ha dit:

    Jo en diria innocència! I més ara que en tenim un a casa que té, encara no 4 mesos, i que els adults no l’hem espatllat gaire,…

  2. Alex. ha dit:

    Ferran, el diccionari defineix a la persona senzilla com aquella que es capté amb naturalitat, sense artificis, ostentació, etc. I del que no són persones diu que és tal cosa i res més.
    M’ha semblat una definició tant breu i clara com senzilla.

    …si diumenge pujo a l’Aneto, miraré de buscar-te!

  3. Sergi ha dit:

    Hola Ferran!
    Soc en Sergi, un chaval de Barcelona vivint a Alexandria. T’he trobat perque tb escric al catalans perduts pel mon.
    El fet es que ara a l’agost m’apropo a passar unes setmanes al Liban per tantejar el terreny i valorar si potser m’hi quedo a passar un any a partir d’octubre. La idea principal continua sent l’aprenentatge d’arab, tot i que necessito veure si hi ha altres possibilitats interessants.
    Aviam si et pots posar en contacte amb mi i si estas per aqui i et va be, potser ens podriem trobar un dia per Beirut.
    Cordialment,
    Sergi

    • ferrancanet ha dit:

      Hola Sergi, ben vingut al blog… M’ha fet gràcia això dels catalans perduts pel món! Doncs aquí em tens. En un altre comentari deia que estic passant per uns dies d’especial intensitat en la feina, i especialment a l’agost. Però potser podem organitzar una trobada de lectors del blog el mes d’agost!

  4. Sílvia ha dit:

    Hola a tots/es!

    Veig que el meu comentari fa reflexionar. Si, els nens! Tenen aquella innocència i senzillesa que tant ens fa falta a molts de nosaltres (les flors són boniques amb la seva senzillesa).
    Ferran i Sergi: doncs no estaria malament trobar-nos a l’agost un dia per Beirut!
    Que vagi bé Pamplona i la resta de coses que tens en breu, Ferran!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: