A la Vall Santa

Un detall de la Kadisha (o Qannoubine)

Ahir vaig estar a la vall de Qannoubine, coneguda com la Vall Santa (la Kadisha), al nord del Líban, que va des dels voltants de Trípoli fins al poble dels Cedres. És una vall força tancada, amb aigua abundant i una generosa vegetació. Però sobre tot és una vall amb molta història. S’hi poden trobar ermites, monestirs i convents a partir del segle IV. Ha estat el refugi dels cristians maronites de la regió quan les coses anaven maldades. I ara mateix encara és un lloc de pelegrinatge per a molts cristians orientals.

La caminada és molt agradable, i més si acaba amb una bona “costellada” (entre cometes perquè de costella no n’hi havia ni una, però ja s’entén…) al costat del riu, aprofitant que aquí encara no s’han prohibit totes les coses que porten algun risc… Com sempre, és molt interessant conèixer la gent que viu als llocs que es visiten. Aquí semblava impossible que hi visqués ningú, perl grau d’austeritat que comporta viure allà, en cases sense accés per a vehicles de 4 rodes… Però n’hi ha. De fet, la majoria de les cases que des de lluny pots pensar que estan abandonades estan en realitat habitades!

L’excursió pretenia només passejar per la vall, i veure el què ens trobéssim. Vàrem arribar fins l’antic patriarcat maronite, del s. IV, i on també hi ha una petita cambra per a ocultar-hi el patriarca en temps de persecució… Us deixo més fotos a Picasa. Quan aneu al Líban, no us perdeu una bona passejada per la Kadisha. (Per cert, demà torno a marxar… estaré una setmana fora; o sigui que ens tornem a veure diumenge que ve).