Carta oberta als libanesos des d’Iran


Manifestació a Teheran

Manifestació a Teheran

Com que no em sobra el temps, avui us poso una carta oberta que he trobat seguint la crisis iraniana per Twitter. Parla de la col·laboració entre Hesbol·là i el règim d’Ahmadinejad… Us recomano també entrar a la pàgina d’on he tret la fotografia. Em sembla que val la pena saber què està passant a Iran aquests dies!

Anuncis

4 Responses to Carta oberta als libanesos des d’Iran

  1. Llorenç ha dit:

    Hola Ferran, no ens coneixem però sóc amic de la teva germana Lali i d’en Sergi. Es ella qui avui m’ha passat l’enllaç del teu blog i amb el que he tingut una grata, molt grata sorpresa.
    L’Iran al que fa uns anys vam tenir l’oportunitat d’anar fa poc un grup d’amics de Castellar em va causar una fonda i càlida impressió (i no dic càlida per la calor que feia, que en feia). Un poble, el persa, orgullós de ser i d’haver estat, culte, acollidor, amb ganes de saber de l’altre i molt diferent al dimoni que ens han pintat des de fa temps. Unes noies que van boges per poder lluir i que cada dia tiren el vel un pèl més enrera. I nois que volen tocar música, dones que duen taxis i busos…un país no només preciós pels seus paisatges i la seva història, sinó en especial per la seva gent. delerosa per saber perquè un grup de sis occidentals vol anar a visitar el dimoni, de saber com vivim, com pensem, qui som…és per això que no em sorpren gens que hi hagi un clam, important de voler ser una altra cosa. Espero que aquesta altra cosa tampoc no acabi sent una d’aquestes imitació de mal gust de les misèries que exportem des de occident.
    Continua escrivint que et llegiré.
    Una abraçada!
    Llorenç

    • ferrancanet ha dit:

      Llorenç, ben vingut, i gràcies pel comentari. Val la pena viatjar per conèixer la gent que viu en altres països. I en alguns casos també val la pena perquè així d’altres persones que no tenen la possibilitat de viatjar coneixen a gent “diferent”.
      No hi ha països dolents ni països bons. “La gent” en general no existeix. Existeixen les persones. I cada una és un món.
      Si vas gaudir a Iran potser també ho faries al Líban, on trobaràs en algunes zones coses similars a l’Iran i en d’altres coses semblants a la Diagonal de Barcelona…

  2. Ignasi Sos ha dit:

    Hola a tots.
    Les fotos de la web de flickr són colpidores. Aquesta gent s’està jugant la vida de debó.
    Si em permeteu una recomanació, una lectura que potser ja coneixeu: La princesa de Teherán, de Marina Nemat, Espasa.
    És un testimoni d’impressió que m’ha donat una idea d’el què s’està enfrontant aquesta gent.

    Una abraçada,

    Ignasi de Mestral.

    • ferrancanet ha dit:

      Ignasi, llàstima que la falta d’imatges condemna la notícia a desaparèixer! Miraré de llegir el llibre que recomanes (no t’ho asseguro, perquè ara mateix no està la cosa fàcil per trobar temps per llegir). Bon estiu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: