Tret de sortida

dissabte, 14-Març-2009

Avui tots els partits polítics hauran començat la seva campanya electoral de cara a les eleccions del proper 7 de juny. Aquest any la novetat consisteix en la celebració en un únic dia de les eleccions. Es tracta d’un exercici molt interessant per contemplar les habilitats dels polítics a l’hora d’arribar a acords amb altres formacions polítiques, així com a l’hora de prometre tot tipus de millora.

Explicar el procés electoral libanès no és del tot senzill. La base, com en altres zones, són els partits, però aquí els partits tenen una component molt més personal i menys ideològica. Per tant la gent s’identifica més amb la Llegeix la resta d’aquesta entrada »


I ara com està la cosa?

dijous, 12-Març-2009

La barreja típica libanesa expressada arquitectònicament...

Aquesta pregunta me la van fer una cinquantena de vegades, a Pamplona, Barcelona i Roma. La gent amb la que em trobava (moltíssima, per cert!), després de saber com m’anava per aquí, arribava ràpidament a la pregunta senyalada: i ara, com està la cosa? La meva resposta tampoc era gaire original. Podia anar des d’un perfecte, com sempre! fins a un tímid i discret nà fent. En alguns casos utilitzava una expressió que em sembla força útil, i que he escrit en altres ocasions: la normalitat libanesa, que no té res a veure amb el què s’entén en altres llocs com a normalitat. I per acabar de fer-se una idea pot anar bé veure les notícies que apareixen avui: un Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Aquí estem

Dimarts, 10-Març-2009


Doncs, sí. Després de més de dues setmanes, ja torno a ser aquí. Tinc la sensació d’haver estat un mes fora, perquè realment ha estat tot molt intens. Però només han estat dues setmanes llargues. Mentrestant han passat poques coses. Sincerament, pensava que hi hauria més novetats. Però tot està molt tranquil. Ni tan sols la posada en marxa del tribunal internacional que ha de jutjar l’assassinat de l’antic primer ministre Rafic Hariri ha fet variar el panorama libanès.

Ahir, per celebrar la festa del Profeta, vaig tenir els primers trets d’alegria. Ara feia temps (mesos) que no els sentia. Va ser com una recepció per assegurar que no perdia els bons costums. Però la resta, pau i tranquil·litat.

I del viatge, doncs dir-vos que m’ha fet venir, un altre cop, ganes d’escriure sobre la crisis. M’ha impressionat veure la quantitat de Llegeix la resta d’aquesta entrada »