Fem una pausa


Campus de la Universitat de Navarra

Campus de la Universitat de Navarra

La nit del divendres me’n vaig d’aquí per passar un parell de setmanes allà. No crec que visiti massa el bloc, excepte si hi ha novetats que demanin alguna explicació per part meva, que espero que no sigui el cas. És un viatge que té els seus riscos, ja que viatjo a un país en plena crisis, amb una persecució policial impensable amb els criteris libanesos, i a més, a una ciutat on fa poc hi va haver un atemptat amb cotxe bomba… Trobaré a faltar la tranquil·litat de caminar pels carrers sense haver-me de preocupar per si algú pretén apropiar-se d’alguna cosa meva, de conduir sense haver de fer massa cas als límits de velocitat… En definitiva, que trobaré a faltar els avantatges de viure en un país que toca, en alguns aspectes, els paràmetres propis del tercer món, mentre en d’altres supera, àmpliament, els del primer.

I tornaré al Líban amb el tribunal internacional per l’assassinat de l’antic primer ministre Rafic Hariri en funcionament (en teoria), amb un nou govern a Israel, i amb un president Obama que hauria a començar a mostrar amb fets la realitat de les seves paraules electorals… i cada cop més a prop de les eleccions libaneses. O sigui que tornaré amb una situació força interessant! Com en l’últim viatge que vaig fer tinc dues escales (a l’anada i a la tornada) a Roma, cosa que em fa també molta il·lusió… Ja us explicaré com he trobat Europa!

Anuncis

3 Responses to Fem una pausa

  1. Lali ha dit:

    Molt bon viatge!

  2. Francesc ha dit:

    Doncs benretornat al “primer mon” Ferran, el trobaràs més avançat socialment que mai, amb uns índexs d’atur realment baixos, fregant els 15%,amb unes eleccions al Pais Basc on quasi una quarta part de la població no podrà votar per la seva opció política, amb una qualitat televisiva i mediàtica d’alt nivell, especialment quan es tracta de cobrir informacions luctuoses on hi estan implicats els menors; bé, ja ho veuràs per tú mateix. Ah, si vas a Roma tindràs una oportunitat única de participar en les noves patrulles urbanes de vigilància formades per civils, una gran solució al tema de la inseguretat. Com més gran em faig, més entenc alló que em deia sovint la meva avia…”ai, senyor, no sé pas on anirem a parar”…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: