Ma fi alcohol!!


Trípoli. Hi ha alguna cosa torta en aquesta fotografia...!

Aquest és l’escrit que tenia pendent des de fa temps. Podria donar per molt, però cada dia tinc menys temps (perquè cada cop tinc els exàmens més a prop). Per tant, aniré directe al tema. Ma fi alcohol significa que no hi ha alcohol, i és el què m’han dit en un parell d’ocasions quan he demanat una cervesa (el primer cop, a Sidó, afegint un simple és que estem a Sidó, i el segon diumenge passat, a Trípoli). No tenim alcohol és una manera delicada de dir que estàs en un local de musulmans que no venen alcohol.

A mi em sembla perfecte. Però no sé què passaria en altres racons del món… Ja que sovint s’entén que la pràctica religiosa i la fe en general ha de quedar en un àmbit estrictament privat, i fets com el que comento podrien arribar a considerar-se com una discriminació fruit del radicalisme… o la famosa intolerància. A mi em sembla bé que no venguin alcohol si tenen motius per fer-ho, i no em sento discriminat ni em molesta el fet que la seva religió pugui afectar la meva vida. Però em pregunto què passaria si un dia en un restaurant de Barcelona demanes un bon entrecot i et diuen que és divendres de quaresma i no preparen carn… No tinc clar que la resposta de la gent fos similar. La reacció lògica, si vols menjar carn, o beure alcohol, seria buscar un altre local, i tots tan contents. Però hi ha una altra reacció possible: la d’exigir que un motiu religiós no influeixi un servei al públic.

Podem fer un altre pas endavant, i pensar què passa si la municipalitat demana als comerciants que no venguin alcohol… Evidentment el tema canvia. Perquè no es poden imposar unes pràctiques originades en la religió a tot el món, indistintament de la religió de cadascú. Però i si el tema no és senzillament beure alcohol o menjar carn, sinó que afecta a temes més importants, que van contra la vida, la salut, la igualtat, l’educació… Aleshores, què fem? I, si m’ho permeteu… qui decideix quins temes són els negociables i quins altres no? Si es pensa una mica (de tant en tant va bé… encara que només sigui una mica!)  s’arriba fàcilment a la conclusió que el què en altres ambients llunyans i sovint desconeguts ens sembla inadmissible, quan passa a casa nostra és el més normal del món. I fins i tot el què a mi em pot semblar necessari al veí li pot semblar injust.

No em sembla que la solució estigui en majories ni en la força. Mai m’ha convençut la imposició de les idees. Em sembla que hi ha d’haver una manera més raonable de justificar-ho (fer-ho just)…

Advertisements

3 Responses to Ma fi alcohol!!

  1. Canyardo ha dit:

    Això que expliques de l’entrecot m’ha recordat un cas que em va passar (ja fa anys) a Londres. Volia sopar acompanyant la carn amb vi i em van dir que no podia ser perquè encara no era la hora a partir de la qual podien vendre begudes alcohòliques. Una altra vegada, a Estats Units, en un petit poblet a peu de carretera a l’estat de Pennsylvania, a la Taverna de la Garsa ens van dir que en aquell comtat no venien begudes alcohòliques, però que si anàvem al comtat veí, allà no estava prohibit (!). En els dos casos les raons no crec que fossin religioses, sinó sanitàries o potser d’ordre públic. La cosa canvia quan una religió -la que sigui- converteix unes raons pràctiques, segurament molt justificades en el seu moment, en quelcom sagrat i, per tant, immutable i inqüestionable.

  2. M.P. ha dit:

    M’imagino que el tema que proposes no és tant el que fa referència a prohibicions per motius de “cultura religiosa” – no menjar porc, (per tant no vendre’n), no prendre alcohol (per tant no vendre’n), etc. sinó aquells temes que afecten directament la vida humana o la llibertat de cadascú i que venen “regulats” per la majoria, a vegades minoritària, que mana.

    “Penalització” d’escoles que no segueixen els esquemes majoritaris (educació diferenciada); obligació d’impartir a les escoles una educació per la ciutadania que s’endinsa en temes que res tenen a veure amb la “ciutadania”, sinó amb una valoració determinada de la persona…que no tots els pares comparteixen….i qüestions d’aquesta mena, com en èpoques predemocràtiques la prohibició de fer classes en català a les escoles (que vosaltres sortosament vareu poder evitar gràcies a persones que se les arreglaren per fer allò que la “llei” “prohibia”).

    Una bona dosi de llibertat -que cadascú trii el què vulgui- sembla més lògic que imposar unes normes segons la ideologia o les creences dels partits de torn, encara que hagi guanyat les eleccions democràticament: les imposicions no són mai una bona cosa, ni que siguin una “imposició” “democràtica” (semblen dos conceptes que no casen, però a vegades els trobem junts).

  3. ferrancanet ha dit:

    La nostra estimada democràcia actualment està en mans dels polítics, que decideixen el què cal fer, atorgant títol de sagrat a moltes coses… canviant definicions, conceptes i el què calgui… El què volia era precisament mostrar com quan les coses ens semblen bé a nosaltres ens sembla totalment normal, mentre que quan a nosaltres no ens sembla bé ho veiem com abusos, aberracions… No pretenia dir res més 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: