Gràcies Daniel

dilluns, 9-febrer-2009

Una fotografia del Dani... on surten també els meus pares!

Una fotografia del Daniel... on surten també els meus pares!

Mai havia pensat en un escrit com aquest. I porto dos dies donant-l’hi voltes. Encara no estic segur que quan acabi el publiqui. Però el Daniel, a més de ser un dels lectors del blog, era una d’aquelles persones que quan les coneixes tens la satisfacció d’haver-te trobat amb una persona bona. Vaig estar una any amb ell a Igualada, treballant amb la gent jove (i no tan jove) que venia pel club Valldaura. Vàrem passar molt bons moments plegats, moltes hores, i vaig poder comprovar en primera persona el seu esforç per fer la vida dels altres més agradable i alegre.

Fa dos dies em va arribar la notícia de la seva mort, mentre feia footing per Vic. El veig tot suat, com quan tornava de córrer pels camins dels voltants d’Igualada… disfrutant dels paisatges, de la muntanya, dels camins… de la vida! Estic convençut que d’alguna manera seguirà amb interès les coses dels que el vàrem conèixer, com ho va fer durant el temps (poc!) que va estar per aquí. La mort, tan aquí com allà, Llegeix la resta d’aquesta entrada »