Com parlen!


Restes del palau del governador romà a Tir

Ara fa un any i mig mal comptat que estic al Líban, i encara em sorprèn la manera que tenen els libanesos (i em sembla que és generalitzable als que parlen l’àrab) de parlar. Enmig del carrer, en una botiga, en plena conversa de cafè… pots sentir uns crits i un to de veu que indueixen a pensar un cabreig monumental. Però, sorpresa! El què semblava que podia acabar molt malament resulta que no és més que una simple discussió, sense més història.

M’imagino que alguna relació deu tenir la fonètica de l’àrab, amb molts sons guturals. Però no és només això. No és simple fonètica. És que sovint, entre els àrabs, et trobes a molta gent que parla amb el coll. Quan em dedicava a l’educació com a mestre, cada any hi havia un o dos nanos que estaven crònicament mig afònics degut, precisament, a parlar amb el coll. Doncs bé, aquí n’hi ha molts més! I el què seria una conversa animada es converteix en una col·lecció de crits; per a mi incomprensibles, però crits igualment! I em preguntava si tot plegat tindrà alguna relació amb el caràcter més explosiu que es pot trobar entre la gent d’aquestes terres. I utilitzo explosiu en el mateix sentit que els europeus del nord es poden referir als llatins com a cridaners. Clarament els libanesos tenen moltes coses en comú amb els italians del sud, o amb els espanyols del sud, coses del caràcter, de l’estil de vida, de l’ambient als carrers. Però la llengua hi afegeix un to diferent, que tenyeix aquest ambient d’una certa agressivitat, difícil de trobar entre la gent que parla en italià o castellà (tot i que si deixéssim opinar als americans de parla castellana potser no serien tan benèvols!)

És evident que el tema no és de gran transcendència, però en dos dies he vist dues escenes gairebé surrealistes que m’han fet escriure sobre això. Una va ser entre dos policies enmig del carrer, on un cridava a l’altre a més no poder. La gent que hi havia pel carrer ni s’immutava, fet que em va portar a pensar que potser estaven parlant del preu del pa… L’altra amb el personatge que em va acompanyar per a fer els papers d’una furgoneta nova. L’havia de portar 5 minuts amb la furgoneta fins el local on enregistren els nous vehicles, i mentre sortíem de l’aparcament on tenia el van va començar a esbroncar a algú que li deuria demanar algun favor (vaig deduir jo… veient el milió de lliures libaneses que li passava).

La foto… senzillament no tinc a ningú cridant en àrab : )

Anuncis

One Response to Com parlen!

  1. Calín Semaan ha dit:

    Tens tota la raó, digam-ho a mi, que no entenc l’àrab però sí la seva entonació, al principi m’espantava una mica quan sentia el meu pare parlar per telèfon, ara ja puc seguir una conversa nomès amb l’entonació. Ja t’hi acostumaràs. Per cert la comparació amb els andalusos la faig sobint quan em pregunten com és la meva família libanesa.

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: