Com parlen!

dissabte, 7-febrer-2009

Restes del palau del governador romà a Tir

Ara fa un any i mig mal comptat que estic al Líban, i encara em sorprèn la manera que tenen els libanesos (i em sembla que és generalitzable als que parlen l’àrab) de parlar. Enmig del carrer, en una botiga, en plena conversa de cafè… pots sentir uns crits i un to de veu que indueixen a pensar un cabreig monumental. Però, sorpresa! El què semblava que podia acabar molt malament resulta que no és més que una simple discussió, sense més història.

M’imagino que alguna relació deu tenir la fonètica de l’àrab, amb molts sons guturals. Però no és només això. No és simple fonètica. És que sovint, entre els àrabs, et trobes a molta gent que parla amb el coll. Quan em dedicava a l’educació com a mestre, cada any hi havia un o dos nanos que estaven crònicament mig afònics degut, precisament, a parlar amb el coll. Doncs bé, aquí n’hi ha molts més! I el què seria una conversa animada es converteix en una col·lecció de crits; per a mi incomprensibles, però crits igualment! I em preguntava si tot plegat tindrà alguna relació amb el caràcter més explosiu que es pot trobar entre la gent d’aquestes terres. I utilitzo explosiu en el mateix sentit que els europeus del nord es poden referir als Llegeix la resta d’aquesta entrada »