Jugant amb foc (del passat)

La foto és de l'època de la notícia, més o menys

Fa un parell de dies el nostre amic Nasrallah va fer unes declaracions força sorprenents. Acusava a la gent de Forces Libaneses d’estar implicades en la desaparició de 4 diplomàtics iranians. Evidentment, la desaparició, en general, de quatre persones és un fet greu, que demana l’atenció de totes les parts polítiques del país. Si, a més, es tracta de diplomàtics, encara més (suposo). I si són iranians és natural, per dir-ho d’alguna manera, que Hesbol·là vulgui saber què ha passat. El què em sorprèn de tot plegat és que la desaparició dels diplomàtics iranians va ser fa… 27 anys!!

Lògicament, les respostes han estat immediates. I no tant per la preocupació de’n Nasrallah per la sort d’aquesta gent, que mostra la seva part més humana, sinó perquè ho faci precisament ara, després de tant de temps. Com passa sovint en política és difícil saber per què fan les coses els polítics. Sovint la resposta és senzilla. Molt més senzilla del què sembla. Fan el què fan per no haver de fer el què haurien de fer. En aquest cas, per exemple, obrir el debat sobre els diplomàtics iranians desapareguts durant la guerra civil permet no haver de parlar del què caldria parlar ara. Un cop més, no puc evitar fer un cert paral·lelisme entre el què passa aquí i el què passa allà. Moltes de les coses que es fan és, simplement, fum. Tenir a la gent ocupada, distreta. Trist? A mi em sembla més trist que puguin fer-ho sense que passi res!

El què és més perillós en aquest cas és l’acusació directe contra un altre partit (en el seu moment una altra milícia…), buscant evidentment algun resultat a canvi. No és absurd pensar en la voluntat d’iranitzar l’ambient, de preparar les properes eleccions intentant que la gent no oblidi la part més fosca del passat de les Forces Libaneses… Però a mi em sembla que és jugar amb foc, per molt que sigui un foc de fa 27 anys, perquè mai s’ha apagat del tot.