De preocupacions divines


No pretenc escriure sobre el contingut d’un certa campanya publicitària en una ciutat cuyo nombre no quiero acordarme. Em sembla que no hauran aconseguit el seu objectiu, Però sí que vull aprofitar-la per plantejar alguna reflexió sobre la importància de Déu en el què està passant aquests dies en aquestes terres. Perquè és evident que, tot i que l’acció militar no està justificada per raons religioses (em sembla fora de lloc un dubte en aquest sentit, com si els jueus volguessin eliminar els musulmans de la zona), hi ha una relació indirecta entre Déu i el què està passant. Als responsables d’aquí, i aquesta vegada l’aquí és més ampli que de costum, els plantejaria la següent reflexió: probablement la vida aquí no existeixi sempre. Disfrutes, o Déu pot estar preocupat pel què estàs fent?

La justificació de l’actuació dels militars (en sentit ampli) dels dos costats del conflicte em sembla que és difícil des de la fe en un ser superior, encara que aquest no tingui les condicions pròpies del Déu cristià, que es defineix com a Déu que estima, misericordiós i just. Costa veure l’amor, la misericòrdia i la justícia en tot el què està passant. I un Déu que justifiqui les accions d’un i altre costat queda molt llunyà del Déu cristià, i em sembla que també de les altres religions presents a la zona. I em fa pensar a la responsabilitat, un cop més, de la gent que ho està promovent. Em vénen a la memòria els crits de Joan Pau II en terra de màfia, al sud d’Itàlia, recordant la creença cristiana en un judici a cada home en funció dels seus actes durant la seva vida. Perquè el disfrutar de la vida com a conseqüència de la provable no existència de Déu també pot portar a les animalades que estem vivint aquests dies.

En general, centrar-se en el disfrutar sense parar-se a pensar en si ho faig d’acord amb la dignitat meva i dels altres té sempre un alt risc, i fàcilment es converteix en una degradació personal. Estic d’acord en què l’existència de Déu no hauria de portar a la preocupació, sempre que l’actuació personal porti a una veritable felicitat meva i dels altres. I en el què està passant per aquí és difícil veure-ho per enlloc.

Com a notícia, a més de la pluja (neu a la muntanya…), cal destacar la trobada d’arsenals antics a la zona fronterera amb Israel. No és que estiguin molt ben amagats i que per això no els han trobat fins ara, és que per trobar-los cal buscar-los, i per buscar-los cal que et deixin…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: