Gaza, Israel i el Líban


Els últims dies estan deixant una demostració del llenguatge polític. Si no fos pel tema que es tracta, faria gràcia i tot.

Veient el què està passant a Gaza molta gent es planteja si el Líban s’hauria de preocupar o no per por a una operació similar contra Hesbol·là. Doncs bé, per ara tothom es limita a dir que mai ha pensat en una opció similar, però estem preparats per al què sigui. Com s’entén? Si penses que no passarà res, per què en parles, o per què et prepares pel què pugui passar (i a més ho dius a tot el món!) Estan fent el mateix des dels dos costats: Israel i Hesbol·là s’han llençat a una guerra psicològica suau (esperem que no passi d’aquí) a base de missatges d’aquest estil.

Olmert afirma que pensa que Hesbol·là no farà res al nord d’Israel, però que estan preparats per a qualsevol escenari. Ehud Barak (considerat per molts el culpable de l’atac del 2006 contra Hesbol·là) fa el mateix joc, i envia per evitar el què diu que no creu que passarà uns quants milers de soldats de la reserva a la frontera entre Israel i el Líban. Hesbol·là, per la seva part, diu que no entrarà a la provocació d’Israel, però que estan preparats per a fer el què calgui, a banda de demanar una resposta per part dels països àrabs que fins ara sembla que no ha arribat. I finalment el govern libanès afirma que si Israel ataca el Líban es trobarà amb la unitat de tot el país en front…

No està malament tanta història si tothom pensa que no passarà res! Si algú tingués ganes que passés alguna cosa podrien fer-hi més, és cert, però tampoc molt més. Ara em llenço a fer una suposició només (?) per a quedar-me amb la satisfacció d’equivocar-me. Si finalment hi hagués un petit incident entre el Líban i Israel (per exemple uns coets contra Israel, o una breu incursió per atacar alguna cosa concreta) l’altra part dirà que és inacceptable però que ho toleren per evitar mals menors, o serà l’excusa perfecta per desencadenar la reacció esperada de l’altra part? És com la típica baralla de carrer, que comença amb algun insult, per passar a frases que només busquen la reacció contrària al què es diu (vegi’s un no et piquis, no empenyis o similars…).

Avui, al Líban, proposar converses directes de pau amb Israel és gairebé un acte de traïció al país. Per què? Perquè va contra els interessos (diuen) del país i d’altres països àrabs. S’ho creu algú? Senzillament és que no hi ha ganes d’arribar a acords de pau amb Israel. És superior a les forces de molta gent d’aquí. I el resultat és caure en el cicle de l’odi comú que ha portat a la situació actual a Gaza. Cal trencar aquest cercle viciós, i és evident que implica renúncies per totes les parts implicades. Renúncies històriques i presents.

Mentrestant, la UNIFIL ha augmentat algunes de les mesures de prudència, Israel ha augmentat també els vols violant el territori libanès, i el president espanyol, que s’ofereix com a mediador… ha anulat el viatge que tenia previst fer al Líban!

Advertisements

One Response to Gaza, Israel i el Líban

  1. M.P. ha dit:

    A veure com va avançant l’any. Aquesta actitud de “estem preparats pel què pugui passar”, deu ser l’aplicació del “si vis pacem, para bellum”. Tant de bo fos això…i tothom volgués la pau.

    Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: