Dies grisos per davant…


Aquests dies, ja us ho podeu imaginar, porten una sensació estranya al Líban. Per la quantitat de palestins que viuen aquí, per les relacions (no sempre fàcils) entre els diferents països àrabs, els fets de Gaza han sacsejat de nou la societat libanesa. A diferència d’altres països àrabs, aquí no s’han suspès les festes per celebrar l’entrada del nou any, però hi ha hagut manifestacions (i no totes pacífiques) contra l’atac que està patint Gaza. No vull repetir-me, i per tant no faré de nou la meva reflexió en torn el què està passant. Només afegir que no em sembla que la cosa estigui a prop del seu final. Més aviat al contrari, ja que el què sembla és que els responsables (!) israelians busquen una operació que pugui portar, encara que sigui a curt termini, una certa estabilitat en el seu territori. No sé si és el millor camí…

La fotografia que he posat avui (que la recupero del viatge, i les fotos, que va fer el meu germà fa gairebé un any) m’havia de parlar de les diferents maneres que hi ha, segons la cultura de cadascú, de celebrar els funerals, i en general d’afrontar la mort. Veient les imatges d’aquests dies a Gaza i els funerals que s’hi fan m’ha fet recordar costums que hi ha aquí, entre els cristians, força diferents dels que es porten per allà, malgrat que possiblement els més grans hagin viscut coses similars. Aquí, per exemple, normalment les dones no van al cementiri per a l’enterrament, i a l’església solen estar en zones diferenciades els homes i les dones. abans i després del funeral hi ha un temps previst per al condol, en el que la gent coneguda va passant per donar el condol als familiars del difunt…

No és un tema especialment simpàtic, però les diferències arriben a tots els àmbits de la vida… i també a la mort!

Anuncis

One Response to Dies grisos per davant…

  1. Calín Semaan ha dit:

    I tant gris. Pel que comentes dels funerals, dues coses; a Ulldemolins (Pirorat) el poble de la meva mare, encara ara els homes i les dones s’asseuen separats a l’esglèsia. Pel que fa a Beirut, quan vam enterrar el meu “getho” vaig poder viure un enterrament libanès amb tots els seus costums i tret que tot era molt més exagerat no era gaire diferent del que encara es fa a alguns pobles de Catalunya, això sí, molt més libanès.

    Pel que fa al tema d’Israel i Palestina, no tin paraules per descriue tant el que fan els implicats com el que no fan els que ho veuen des de fora. No sé si l’any 2009 servirà per canviar res o pel contrari aquest nou titella de la Casa Blanca encara serà pitjor que el pallasso que en surt. Em sorprèn que la ministra d’afers exteriors israeliana viatgi a Paris per dir que no frenaran l’ofensiva, i tothom es quedi tant tranquil.

    Feliç 2009 Ferran!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: